Avets de tots tamanys,

penjolls de llums i escumalls,

tirabuixons de cintes iridescents,

flors de pasqua amb llaços verds, grocs i vermells.

Un poblet de suro,

un portal i uns pastors,

un àngel del Cel i una estrella,

una mula, un bou, una parella i un nadó.

Uns mags que s’acosten,

un caganer ajupit en un racó, 

un riuet de paper de plata sota un pont,

porquets, ovelles, peixos, ànecs i un pescador.

Cada any el mateix,

aquest, tot i ser diferent,

cap virus espatllarà la tradició,

menjarem canalons, figues, neules i torrons.

Altra cosa ès el sentit del Nadal,

aquest cal portar-lo dins del cor,

reunits amb la familia o potser sols,

Nadal ès cada dia, tornaran les abraçades i els petons.

Pilar Zabala

Cuando este escrito salga en Blogueres, lo que deseaba compartir con aquellas personas que lo lean, es posible que esté fuera de contexto pero no fuera de nuestras mentes. Asumiendo que soy muy rápida para tomar unas decisiones y muy lenta para otras, me consuela pensar que dispongo de este espacio en el que compartir “mis cabòries” con quienes tengan la inquietud de ver el mundo con otra mirada.

Este año es muy especial pues a la mínima atención que pongamos, ya sea escuchando conversaciones fortuitas en alguna terraza mientras tomamos un café, o en los mensajes que con frecuencia intercambiamos con nuestros contactos por Whats-App, generalmente o hacemos bromas con las disposiciones sanitario-políticas o el desánimo se transmite rápidamente al ver alterados nuestros hábitos de encuentro familiares; encuentros rotativos de toda la familia, elaboración de exquisitos menús buscados por internet para sorprender a todos…,y quizá también olvidar que no podremos pedirle a la yaya o a la tia-abuela que por favor nos haga los canelones de siempre ¡y muchos! Que si sobran ya nos los repartiremos. Pero han muerto.

También dábamos por hecho que nos queremos, que los pequeños roces entre unos y otros se pueden evaporar con un brindis de buen cava, con un fuerte abrazo, con una sonrisa, una guitarra, pandereta, y si hay abuelos mayores rasgando la botella de cristal con un cubierto. Y todos acompañando a toda voz, aunque desentonemos, los clásicos villancicos. ¡Qué recuerdos tan bonitos! Es cierto, que este año recordamos el pasado con añoranza. Las grandes familias que unían tres mesas para compartir un momento tan especial han de cambiar radicalmente la forma. Ahora nos dividiremos en burbujas, no deberíamos cantar, aunque haga frío es conveniente abrir alguna ventana, si es la Nochevieja y teníamos costumbre de celebrarlo tomando las uvas en los puntos clave de nuestras ciudades, este año no se puede celebrar por el riesgo de contagios que ya sabemos la gravedad…Y la cabalgata de Reyes que con tanta ilusión disfrutaban los pequeños cogiendo caramelos, entregando su carta a los pajes, también cambiará. ¡Maldito COVID 19 que de forma tan drástica nos ha alterado la vida!

Así pensaba yo en algunos momentos bajos hasta que un día en el metro… LLegiu-ne més »

Com va dir una vegada Isabel II d’Anglaterra, el 2020 ha estat un “Annus horribilis”. Ho recordo avui mentre buido la vitrina del menjador per netejar el parament de taula, tal com vaig veure que ho feien, la mare i a l’àvia Rosita quan era menuda.

Tota una feinada per deixar a punt els estris, que tan sols veuen la llum de dia un cop a l’any. Per a mi era tot un espectacle observar aquell desplegament. El vidre lluent de les copes de cava, els gots dels diumenges, el joc de cafè, la gerra de l’aigua, el porró gran –per cada dia hi havia un de més petit per parar taula- la vaixella de Duralex de color ambre, i sobretot, la gran sopera i les safates blanques de porcellana, que l’àvia tractava amb molta cura, com un gran tresor. Tota la vaixella i la cristalleria, lluïa esplendorosament, eixugant-se damunt la tapa de fusta del safareig de la cuina, mentre jo m’ho mirava meravellada, abans que tornes a la foscor de l’armari del menjador esperant il·lusionada el gran dia.

Però aquest any Nadal serà molt diferent per a tothom. Per a nosaltres serà el primer cop que el passarem sols, el meu marit i jo. Aquest any la mare ens va deixar el mes de maig, el mes de les flors, el mes de Maria. Ens trobarem – ho que queda de família- una estona el dia de Nadal, per fer el Tió amb la menuda, intercanviarem regals, per seguir la dita de “qui per Nadal res estrena, res no val” i després cada fill marxarà a celebrar Nadal fora de casa. La filla marxarà al seu lloc de treball -l’ICO d’Hospitalet- on farà el dinar de Nadal abans d’entrar a treballar a les tres del migdia. El meu fill aquest any per primer cop, farà el dinar de Nadal a casa dels sogres, perquè malauradament, no podran ni desplaçar-se fora de la ciutat, ni ajuntar-se amb la resta de la seva família, ja que sobrepassen el nombre “recomanat”. LLegiu-ne més »

A dia d’avui tot segueix al voltant del mateix tema: el Covid i la seva probable mutant corona, perquè això d’anar canviant d’estratègia ho procurarà fer tantes vegades com li sigui posible, jo no en tinc cap dubte.

Per no ensopegar amb la seva perillositat ens vàrem protegir tancats i barrats a casa gairebé tres mesos, sobretot les persones considerades més vulnerables, entre les que jo em trobo per la quantitat d’anys del meu cos, res a veure amb la manera de fer i pensar del meu  esperit, que va  a la seva per uns camins menys encorsetats.

Ja fa dies que s’ha aixecat la “barrera de contenció” i grans i petits sortim al carrer amb la confiança que si fem bé les coses, mantindrem ben allunyat de nosaltres aquest indesitjable especimen coronat.

El problema és que, de gent irresponsable que va a la seva n’hi ha molta voltant pel món. Són aquells que, creient saber més que ningú, “passen de tot” i no porten mascareta ni guarden les prudents distàncies, talment com si el tema del Coronavirus no anés amb ells. Davant dels brots vírics que segueixen sorgint, ara aquí, ara allà, confio que aquests anomenats escèptics recapacitin i es prenguin seriosament la gravetat de la situació, que a tots ens toca per igual. LLegiu-ne més »

Lo del papel higiénico

no es ninguna tontería:

cuando uno tose, se cagan

los 20 que tiene alrededor…

duda resuelta, de nada.

La aplicación que

me cuenta los pasos

me acaba de

preguntar si me he

muerto

Que ilusión me

ha hecho salir

a tirar la

basura, no

sabia que ponerme

Científicos han hallado

la vacuna para curar y

prevenir el coronavirus,

a partir de células de culo

de rana que si no

te sana hoy te  sanará mañana.

Aplazan las

Fallas, la Feria,

la Semana Santa

y sin embargo,

adelantan San Fermin;

hoy tercer día de

encierro!!!

Muy estrecha veo

yo la puerta de casa

para salir por ahí

dentro de 15 días.

7) Si las escuelas siguen

cerradas por más

tiempo, los padres  van a

encontrar la vacuna

antes que los cientificos.