Fa molts anys que parlem del maltractament a la dona. Si demanem en què consisteix, la majoria de la població, davant les notícies dels mitjans de comunicació, ens respondrà que és el maltracta físic que l’home infligeix a la dona arribant a matar-la (aquí ens descuidem de considerar que a part de les parelles heterosexuals hi ha les homosexuals i també les transgènere).

Quan demanem que afinin una mica més el concepte de maltractament, molts responen que també hi ha el maltractament psicològic que imparteix generalment l’home i que aconsegueix desvaloritzar a la dona fins que és converteix en el reflex del que la seva parella li dicta, tota convençuda de que la parella té raó i que ella no val, com dirien els castellans, ni un “pimiento”.

Tornem a equivocar-nos al descuidar altres tipus de relacions i potser ens hauríem de qüestionar més,  quan d’una parella homosexual diem, aquest fa d’home i aquest de dona. Això també passa amb les lesbianes, moltes vegades diem aquesta és la dominant, es una “marimacho”. En el fons estem intentant explicar que en les parelles, tinguin l’orientació que tinguin, sempre n’hi ha un dels components que domina l’altre, o dit en altres paraules, sempre s’intenta posar els rols heteros a parelles que no ho són. No ens preguntem que passa amb el creixement personal de l’ésser humà i no pensem que quan hi ha un dels dos components de la parella que mima o decideix per l’altre, el que fa, és imposar-se i no permetre que el company/ a , creixi com a persona. Sembla molt bonic però és una forma de dominació. LLegiu-ne més »

Superlola es un cuento coeducativo protagonizado por una niña valiente que quiere ser superheroína. Ella sueña con un mundo mejor en el que todas las niñas y niños sean libres para ser lo que quieran…

Associació Candela.  Aquesta associació disposa a la seva pàgina web de vídeos, curts i pel·lícules classificades per temàtiques, sobre estereotips de gènere a la infantesa, models de feminitat i masculinitat, sobre coeducació, corresponsabilitat i tasques de cura, sexisme als mitjans de comunicació d’interès per a tota la comunitat educativa.

Havia una vegada una dona que va tenir una nena, la mare era feliç amb la petita sempre  li deia: ets la meva princeseta. Tenia uns cabells rossos, rinxolats, ulls blaus , una pell clara amb unes galtones rosenques, una meravella de nena. La mare només vivia per ella, tenia cura dels seus cabells sempre molt polida, llacets de color rosa, faldilles, mai duia pantalons.

La nena s’anava fent gran i només vivia pendent de la seva imatge. A l’escola es sentia una mica marginada, veia a les seves companyes que igual jugaven amb els nois o be es reunien elles soles parlant de les seves coses.

Aquesta nena es va fent gran cuidant sempre la seva imatge. En el treball sempre impecable, sabates de taló, mitges fines, perruqueria cada setmana, en fi un figurí. Era callada, obedient, mai tenis un no per resposta, els companys la veien com si vingués d’un altre mon i de fet pocs pretendents tenia. No l’importava gaire, la mare sempre li deia que trobaria el seu príncep. LLegiu-ne més »

Soc molt afeccionada al cinema, i quant veig algun escrit que em crida l’atenció i dedico uns moments per assabentar-me de que va la cosa. He pogut assessorar-me, que aquesta actriu, d’una bellesa difícil d’oblidar, quan anava a l’escola ja demostrava ser una persona amb unes facultats innates per a les matemàtiques, i d’altres temes científics a quin mes interessant.

El seu veritable nom era Hedwing Eva María Kiester, descendent d’una família jueva. Va nàixer a Viena, el 9-11-1914, y mori el 19-1-2000. Amb el pas dels anys es va nacionalitzar com Nord-americana.

Segons els seus mestres des de petita,ja va demostrar que era una superdotada, pels estudis,  però als 16 anys va deixar d’anar a l’escola perquè va sentir la crida de la interpretació, arribant a ser una bona actriu, a mes de la seva bellesa. Una pel·lícula li va donar fama, perquè en aquell temps va ser la primera dona que es va mostrar nua davant les càmeres.

El que seria després el seu marit, va voler fer desaparèixer aquell film sense aconseguir-ho. Gelós fins a extrems malaltissos, li va fer la vida impossible, fins al extrem, que ella va fugir del seu costat, fent-se passar per un altra persona. Va arribar a Paris on va començar una nova vida.

LLegiu-ne més »

Cada any el 8 de març celebrem el Dia de la Dona Treballadora. Quanta hipocresia! Què vol dir Dia de la Dona Treballadora? Potser n’hi ha alguna que no treballi? Unes ho fan en empreses grans o petites, en serveis públics o privats, altres treballen a casa, però totes treballen, incloses les que fan cantonades per poder sobreviure.

Potser podríem celebrar el dia que les dones es començaren a emancipar del domini dels homes i per a mi la pregunta no seria: què fan avui en dia les dones? Si no que considerant que han estat, i encara ho estan, sotmeses a l’altre sexe, voldria que es fes un balanç de com els homes han anat canviant o evolucionant la seva actitud, si aquests anys hi ha més homes que deixant enrere el masclisme, han millorat la relació home-dona i han avançat cap a la relació entre persones, sent més tolerants, escoltant més els altres  anant deixant enrere aquest complex d’inferioritat pel qual necessiten sentir-se tant per sobre de les dones i d’altres col•lectius que consideren més dèbils.

És molt còmode que un dia a l’any fem xerrades, manifestacions, etc. sobre el tema, però que passa amb la resta de l’any? Segueixen havent dones mortes per les seves parelles, violència domèstica, tant en forma psicològica com de pallisses que les porta a la seva pròpia desvaloració.

LLegiu-ne més »

María Montessori nació en Italia en 1870, y falleció en Holanda en 1952.

Fue una mujer extraordinaria, destacando en varias facetas, que habitualmente estaban vedadas a las mujeres.

Fue educadora, científica, médica, psiquiatra, filósofa y psicóloga. Con el tiempo a raíz de un desengaño por parte del padre de su hijo, se afianzó en el feminismo, y humanismo, cosas que llevó a cabo durante el resto de su vida.

La que la hizo más famosa fue sin duda su novedosa manera de educar a los niños/as. Basándose primordialmente en la capacidad asombrosa que tenían los estudiantes en la capacidad de aprender.

La idea  era transmitir a los alumnos la capacidad de actuar por ellos mismos sin depender constantemente  de un adulto, obligándoles a pensar por sí mismos.

LLegiu-ne més »

 Sabem que són molts els llocs que, coincidint amb el mes de març, porten anys celebrant l’anomenat “dia de la dona”.

Em consta que hi ha poblacions que, durant la festivitat de Santa Àgueda, fan processons en honor a aquesta santa. Fins i tot  anuncien a “bombo i plateret” el privilegi que tenen les dones de  deslliurar-se, en  aquesta jornada, de les seves “labors” dins la llar. També es concedeix el bastó de comandament a una d,elles anomenant-la “alcaldesa per un dia” perquè durant unes hores  tingui l’honor de dir, fer o desfer  el que consideri  necessari.  Després, l’endemà tot torna al seu curs habitual.

Desconec quí es fa càrrec aquest dia de la custòdia dels fills petits. També ignoro si són poques o moltes les dones que s’afanyen a preparar amb antelació la roba i els àpats de tota la familia, perquè no es produexi cap desgavell mentre elles son fora celebrant la seva festa. Si la resposta és que són els homes els que s’encarreguen de fer aquestes tasques durant unes hores, llavors jo em pregunto: LLegiu-ne més »