PASQUINS PER A LA REVOLTA VEGETAL

Amb totes dues mans

alçades a la lluna

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem un afoguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina,

el sabó i el blautet,

els pots i les cassoles,

el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó LLegiu-ne més »

Amb motiu del dia Internacional de la Dona, 10 museus de Barcelona i l’àrea metropolitana es posen d’acord per cinquena vegada per oferir el cicle de contacontes “Petites històries, grans dones”. Aquesta iniciativa conjunta, adreçada al públic familiar amb infants a partir de 5 anys, pretén donar a conèixer a través d’un contacontes teatralitzat la figura d’una dona relacionada amb el patrimoni de cada un dels museus participants. “Petites històries, grans dones” és una activitat gratuïta amb aforament limitat que tindrà lloc els caps de setmana

Petites històries, grans dones” és una activitat gratuïta amb aforament limitat que tindrà lloc els caps de setmana des del 6 de març fins al 3 d’abril.

Més informació

Fa molts anys que parlem del maltractament a la dona. Si demanem en què consisteix, la majoria de la població, davant les notícies dels mitjans de comunicació, ens respondrà que és el maltracta físic que l’home infligeix a la dona arribant a matar-la (aquí ens descuidem de considerar que a part de les parelles heterosexuals hi ha les homosexuals i també les transgènere).

Quan demanem que afinin una mica més el concepte de maltractament, molts responen que també hi ha el maltractament psicològic que imparteix generalment l’home i que aconsegueix desvaloritzar a la dona fins que és converteix en el reflex del que la seva parella li dicta, tota convençuda de que la parella té raó i que ella no val, com dirien els castellans, ni un “pimiento”.

Tornem a equivocar-nos al descuidar altres tipus de relacions i potser ens hauríem de qüestionar més,  quan d’una parella homosexual diem, aquest fa d’home i aquest de dona. Això també passa amb les lesbianes, moltes vegades diem aquesta és la dominant, es una “marimacho”. En el fons estem intentant explicar que en les parelles, tinguin l’orientació que tinguin, sempre n’hi ha un dels components que domina l’altre, o dit en altres paraules, sempre s’intenta posar els rols heteros a parelles que no ho són. No ens preguntem que passa amb el creixement personal de l’ésser humà i no pensem que quan hi ha un dels dos components de la parella que mima o decideix per l’altre, el que fa, és imposar-se i no permetre que el company/ a , creixi com a persona. Sembla molt bonic però és una forma de dominació. LLegiu-ne més »

Superlola es un cuento coeducativo protagonizado por una niña valiente que quiere ser superheroína. Ella sueña con un mundo mejor en el que todas las niñas y niños sean libres para ser lo que quieran…

Associació Candela.  Aquesta associació disposa a la seva pàgina web de vídeos, curts i pel·lícules classificades per temàtiques, sobre estereotips de gènere a la infantesa, models de feminitat i masculinitat, sobre coeducació, corresponsabilitat i tasques de cura, sexisme als mitjans de comunicació d’interès per a tota la comunitat educativa.

Havia una vegada una dona que va tenir una nena, la mare era feliç amb la petita sempre  li deia: ets la meva princeseta. Tenia uns cabells rossos, rinxolats, ulls blaus , una pell clara amb unes galtones rosenques, una meravella de nena. La mare només vivia per ella, tenia cura dels seus cabells sempre molt polida, llacets de color rosa, faldilles, mai duia pantalons.

La nena s’anava fent gran i només vivia pendent de la seva imatge. A l’escola es sentia una mica marginada, veia a les seves companyes que igual jugaven amb els nois o be es reunien elles soles parlant de les seves coses.

Aquesta nena es va fent gran cuidant sempre la seva imatge. En el treball sempre impecable, sabates de taló, mitges fines, perruqueria cada setmana, en fi un figurí. Era callada, obedient, mai tenis un no per resposta, els companys la veien com si vingués d’un altre mon i de fet pocs pretendents tenia. No l’importava gaire, la mare sempre li deia que trobaria el seu príncep. LLegiu-ne més »