oct 24

Charneca en Flor (Florbela Espanca)

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Croniques Culturals Cap comentari »

antologiaflorTurista incorregible, callejeo por las tortuosas ruas de Lisboa a pleno Sol, intentando localizar “a librería Bertrand”. Por fin doblando la esquina de la rua Garret, una fachada de azulejos azules y blancos anuncia “A livraria máis antigua do mundo”.  Accedo aspirando el olor a madera antigüa, historias de conspiradores, revolucionarios y tertulias de intelectuales.

Rebusco entre las estanterías un libro sin definir… últimamente al entrar en una librería espero que los libros me encuentren a mí, suele suceder que efectivamente me encuentran. En esta ocasión la fotografía de una mujer joven, sofisticada, de mirada atormentada, llama mi atención desde un expositor, es Florbela, una desconocida que me invita a leer sus poemas. Se presenta con una dedicatoria de Fernando Pessoa: Alma innovadora. Irmá gémea da minha.

El poemario en portugués bajo el ti­tulo Sonetos” me condujo a su antología esencial “Charneca en Flor” traducida al castellano, ojeándolo al azar leo: Deja que te recite mis versos al oído. Versos de mármol, tallados expresamente para ti.

Colgada de sus versos me perdí por el laberinto del Chiado hasta llegar al intrincado mosaico de callejuelas empinadas que forman el barrio de Alfama. Desde la entrada de un restaurante espectáculo escuché cantar uno de sus poemas transformados en Fado Se tu viesses ver-me. Traspasé la puerta sin pensarlo, rendida a la voz aterciopela, melancólica de la cantante, a su interpretación trágica, acompañada por el llanto de la guitarra portuguesa, sin duda Florbela tenia alma de fadista, a pesar de confesar que no le gustaban los tipismos portugueses ¡Una más de sus contradicciones! LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 29

imagesAquest cop, hem volgut conèixer autores de diferents nacionalitats, per donar una ullada comparativa a com escriuen les dones, quins temes toquen, quin enfoc donen a les trames…

Les autores escollides i les obres treballades han estat:

“Felices los felices” de Yasmina Reza, “Rosa candida” de Audur Ava Olafsdóttir, “Demasiada felicidad” de Alice Munro, “Elogio a la vida” de Alexandra David-Neél, “El cielo és azul” de Hiromi Kawakami, “La ciudad de las mujeres”  de Gioconda Belli

 

Etiquetes:
nov 28

La flor del Almendro 03L’ Hiromi Kawakami va nàixer a Tòquio el 1958 i va ser professora de Biologia fins que al 1994 publicà la seva primera novel·la.

El cel és blau, la terra blanca es publicà a l’any 2001, en castellà i al 2009 en català.

L’argument , escrit en primera persona té una estètica molt japonesa doncs està narrat amb molta sensibilitat, subtilesa i donant molt valor als detalls, tot desgranant les vivències dels protagonistes al llarg de tres anys de la seva vida.

Aquest llibre està considerat com una història d’amor encara que ens parla de la soledat, la buidor i també de l’amor. És una gran història de dues soledats, de desarrelament en la pròpia comunitat, en el món i en la relació amb els altres, De dues persones que després de caminar molt de temps en paral·lel, acaben entrecreuant-se trobant l’amor. La diferència d’edat entre dos, ella, la Tsukiko, té 38 anys i ell, en Harutsuna, 70, també fa que els motius que tenen per buscar-se siguin diferents: Ell amb tota una vida viscuda, casat, però amb una dona que l’abandonà, amb fill i nets, busca en ella el caliu i la companyia que li manca perquè les circumstàncies de la vida, l’han portat a viure sol, amb por a l’abandó i sempre ficat en una taverna bevent tant com pot,sabent que no li queden molts anys per viure. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 26

La ciudad de las mujeres de Gioconda BelliBiografia: Gioconda Belli nació el 9 de diciembre de 1948 en Managua (Nicaragua). Vivió en el seno de una familia acomodada, su padre, Humberto Belli, era empresario y su madre, Gloria Pereira,  fue la segunda de cinco hermanos. En 1967 contrajo matrimonio. Su primera hija, Maryam, nació en 1969. Sus poemas aparecieron por primera vez en 1970 en el semanario cultural del diario La Prensa de ese país. Su poesía, considerada revolucionaria en su manera de abordar el cuerpo y sensualidad femenina, causó gran revuelo. Fue una firme opositora a la dictadura de Somoza, por lo que tuvo que exiliarse a México y Costa Rica y se integró a las filas del FSLN, organización en la que militó desde 1970 hasta 1994. Fue miembro de la Comisión Político-Diplomática del FSLN. Fue correo clandestino, transportó armas, viajó por Europa y América Latina obteniendo recursos y divulgando la lucha sandinista.En 1978, obtuvo el prestigioso Premio Casa de las Américas (Cuba) en el género poesía por su libro Línea de Fuego.Belli se casó por segunda vez y tuvo a sus hijos Melisa y Camilo.

Tras el triunfo sandinista fue representante sandinista ante el Consejo Nacional. Dejó la vida política para dedicarse a escribir su primera novela, sin dejar nunca de lado la poesía. En 1988, Belli publicó su primera novela La Mujer Habitada, que fue un éxito clamoroso de amplia resonancia internacional. En 1990, se publicó la segunda novela, Sofía de los Presagios. En 2001 apareció en El País bajo mi piel, un testimonio-memoria de sus años en el sandinismo. Se casó por tercera vez en 1987 con Charles Castaldi con el que tiene una hija, Adriana, nacida en 1993. En febrero del 2008 publicó su última novela El infinito en la palma de la mano, galardonada con el Premio Biblioteca Breve 2008 de la editorial española Seix Barral, y recientemente con el Premio Sor Juana Inés de la Cruz.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 24

image Autora: Alice Munro

 Traductora: Flora Casas

 Editorial: Lumen

Estilo: Narrativa (relatos)

 

 

Cuando uno se ve inmerso en la lectura de un libro de la autora Alice Munro no le resulta difícil percibir la gran sensibilidad con la que esta autora es capaz de transmitir situaciones, sensaciones, pensamientos, o cualquier otro sentimiento tan real como cotidiano. Plasma y crea situaciones seguidas de una trama totalmente coherente. Hilvana a la perfección la cotidianidad  y le da un final como quien pone la guinda al pastel.

Análisis

“Dimensiones”

Dimensiones es el primero de los relatos del libro de Alice Munro  titulado “Demasiada felicidad” un relato de gran crudeza donde combina a la perfección brutalidad con delicadeza, refleja una situación que a más de uno nos puede resultar familiar. De hecho nos hemos acostumbrado a leer en los diarios reseñas de situaciones similares.

El relato está minuciosamente elaborado escrito bajo un punto de vista omnisciente, en tercera persona, rompe el orden cronológico, nos adelanta situaciones que suceden con posterioridad. Utiliza un ritmo pausado que altera en ocasiones, causando giros inesperados. Realiza una minuciosa descripción de los personajes y nos da a entender que pertenecen a clase media y de nivel cultural más bien bajo. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 22

Rosa càndida

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Croniques Culturals Cap comentari »

 rosa_biancab0000Aquest és el títol d’una novel.la de l’escriptora islandesa Audur Ava Ólafsdóttir. L’obra està narrada en primera persona i consta de 77 capítols, ocupats cada un d’ells per no més de tres o quatre pàgines. Els fets són exposats amb gran realisme i una profunda sensibilitat descriptiva.

En realitat es tracta de la crónica d’un viatge, el que el jove Amljótur decideix emprendre per mirar de buscar resposta a les inquietuts que l’atenallen. El viatge va més enllà del que representa el destí físic que ha escollit, el seu és a l’hora la recerca iniciàtica del seu sentir interior i, més clarament, el sentit de la vida.

La novel.la està envoltada d’un gran sentit simbòlic. L’hivernacle on la mare cultivava la rosa de vuit pètals i sense espines, és el mateix on va ser concebuda la filla de Amljótur. El roserar del monestir té similitud amb l’hivernacle. El lligam que Amljótur mantenia amb la mare es manifesta en la tendresa que li desperta la filla. Interpreto que la rosa sense espines pot significar que la inquietut i la desesperança que sentia (la mort), dóna pas a la serenitat i l’apreci a la vida. Naturalment es poden trobar altres simbolismes.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 05

Dones escriptores

Escrit per Blogueres Arxivat a: Dones Cap comentari »

logo blogueres-sant-marti

Varem escollir aquest apartat per treballar de forma individual un llibre o una autora que ens hagués marcat d’una manera o altre el nostre caràcter com a consumidores de llibres.

Cadascuna de nosaltres ha treballat una part biogràfica de l’autora per situar-la dins el seu context històric i social, afegint a continuació el perquè havien escollit aquella obra, o aquella autora.

Esperem que us agradi la selecció.

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress