Sant Jordi és una llegenda que ve de molt lluny, sempre s’ha explicat de la mateixa manera, el que vull dir és que sempre l’hem situada en un ambient masclista que al llarg dels anys mai ha evolucionat.

Sempre s’ha parlat d’un país dominat per un rei, mai s’ha dit que pogués ser una reina, disposat a sacrificar la seva única filla en el seu propi benefici, amb l’argument de què també beneficiava els seus súbdits, homes també, ja que les dones estaven a disposició del drac.

Aquest gran rei descarrega en el pobre Sant Jordi la responsabilitat d’arreglar la situació, de matar al drac i al mateix temps de treure’s de sobre la seva filla perquè si Sant Jordi guanyava la batalla amb el drac, la pobra princesa a qui no se li donava veu ni vot, s’havia de casar amb ell, el rei li donava aquest privilegi partint de la base de què la filla era un objecte seu, ja que la llegenda en cap moment diu que li consultés la seva decisió i si Sant Jordi perdia, el drac es menjava la princesa o sigui que també desapareixia. LLegiu-ne més »

¿Qué es ser mujer hoy? Posiblemente, todas las mujeres en algún momento de nuestra vida nos hemos hecho alguna pregunta de esta índole y no porque de forma clara y concisa no sepamos qué es ser mujer, o ser hombre; como seres humanos, todos buscamos con nuestras decisiones acertadas o no, ser felices, pero hoy, con motivo de la celebración del Día de la mujer, pienso exclusivamente en femenino.

La sociedad en la que todos los seres humanos estamos de una forma u otra inmersos, envía mensajes subliminales en unas ocasiones, y clara y descaradamente directos en otras, y sin casi percibirlo envuelven nuestra mente con una niebla sutil que tal como avanzamos por los senderos de nuestras vidas, perdemos la orientación sencillamente porque no vemos claro y, poco a poco, confiamos en las señales que, reflectantes y desde un lugar seguro nos indican cómo ser, vestir, actuar y por dónde hemos de ir. LLegiu-ne més »

Aquest any, dintre les trobades que solem fer per tal d’escollir un tema monogràfic, hem decidit treballar el feminisme i les dones que des de les primeres èpoques el portaren a terme. Ha esta molt enriquidor veure com una educació proletària o burgesa, laica o religiosa, etc. ha portat a les dones a formular la seva visió de diferents maneres, però totes elles tenen un gran punt en comú: veuen la necessitat de que les dones tinguin més coneixements i siguin més autònomes. Quan profunditzes les seves vides i tasques, te n’adones que els seus resultats moltes vegades són complementaris i que segurament no hauríem arribat a tenir el nostre present sense totes elles.

LLegiu-ne més »

Teresa llegeix A. Rich i escriu a Lisa

Enyorada Lisa,

Des que vas marxar a Toronto, he estat força atrafegada i no he tingut gaire temps de res. Però, tot i així, t’he trobat a faltar… aquestes últimes setmanes no he pogut parlar amb gairebé ningú de les meves lectures ni de les meves ultimes dèries i cavil·lacions. Ni dels meus neguits i angúnies, que tot sovint, se m’amunteguen cap endins. Em sembla molt bona idea el que vam parlar l’altre dia per telèfon. Escriure’ns per explicar-nos tot allò que anem vivint, llegint, pensant, o imaginant… dels nostres projectes, petits o grans. Tot i que ara amb els smartphones i les web-cams ens podem veure i comunicar amb facilitat, crec que només escrivint podem continuar el fil de les converses que compartíem quan encara vivies a Barcelona. Recordo i enyoro sovint les tardes de divendres que passàvem a la galeria de casa teva, parlant llargament i prenent una tassa de te amb galetes de taronja i panses o amb aquell plum cake teu de xocolata.

Espero que així, si ens escrivim, no caldrà interrompre el diàleg continu que teníem obert i podrem seguir parlant dels articles i els llibres que triem, de les idees que ens passen pel cap, dels autors i les autores que anem descobrint.., dels sentiments i dels desitjos que ens mosseguen. Casualment, he recordat que Avui, 27 de Març de 2012, fa justament dos anys, va morir Adrienne Rich. Sempre tinc el seu llibre Sobre mentiras, secretos y silencios sobre la taula, ara mateix rellegeixo alguns dels seus articles i voldria aprofitar aquesta primera carta per parlar-te’n. Ja saps que Rich és una de les autores que més m’ha seduït durant aquests últims anys. És una autora completa; m’agrada com a teorica i pensadora, com a crítica i assagista, com a poeta,.. Com a defensora dels drets civils.

Voldria començar comentant, és clar, el seu replantejament de la sexualitat i el lesbianisme. L’ànalisi que en fa Rich em semblen, encara ara, d’una agudesa extraordinària. Mantenir la idea que l’amor heterosexual no és natural, ni biològic, sinó una imposició social institucionalitzada soscava i esquerda tot el sistema patriarcal des dels seus propis fonaments i representa un enfrontament radical a les creences més arrelades. Tota una gosadia.,Em resulta curiós, a més, veure confirmades les nostres intuicions juvenils. Te’n recordes? No sóc lesbiana però hauria pogut ser-ho, dèiem, tot sovint. I Rich parla de: la lesbiana que hi ha amagada en cada una de nosaltres.. No anàvem gaire errades. Ara me n’adono. Aquestes reflexions obren una porta a espais i escenaris de llibertat impensats, inviten prendre noves opcions de vida, a deixar anar el desig i el cos. No hi ha dubte que Rich s’avança Judith Butler i a les teories que, ara estan de moda. LLegiu-ne més »

Frederica Montseny, nascuda el 12 de Febrer de 1905, és coneguda per les seves idees revolucionàries, clarament avançades al seu temps, i la ferma posició anarquista que va manifestar en la passada Guerra Civil Espanyola, convicció que va seguir mantenint fins el dia de la seva mort, ocorreguda a Toulose el 14 de gener de 1994.

A pesar del seu declarat antigovernamentalisme, Frederica va accedir, desprès de molts dubtes, a ser ministre de sanitat amb el govern de Largo Caballero durant la segona república i va projectar, entre altres objectius avançats al seu temps, la promulgació d’una llei d’ínterrupció voluntaria del embaràs, paralela a la aprobada per decret a Catalunya el 1936.

És clarament reconegut que, per sobre de moltes de les seves idees, Frederica sempre es va posicionar en la defensa dels drets de les dones.

La  tradició i les pressions de la societat a favor del matrimoni, com a única unió perfecta i reconeguda, empenyia a la dona a cedir i sometre´s als designis de l´home. Amb aquesta renunciació, asseverava Frederica, naixia l’esclavitut de la dona en la llar perquè es trobava  relegada a la  dedicació de la casa i la família en detriment de la seva llibertat i drets. LLegiu-ne més »

1892

Els meus ulls es varen obrir  a la tardor del 1892, un mes d’octubre gris i ventós. Als vuit anys decideixo anar a veure el mar, a peu i sense dir-ho a ningú. El problema es que el mar estava a quaranta quilometres de casa i no vaig pogué arribar a la platja. De tornada, ja de nit, els pares em van castigar sense sopar i enviant-me al llit. Però això no em va desanimar ni va disminuir el meu afany de viure aventures i conèixer llocs nous i anar a la meva. Quant vaig acabar l’escola volia ser escriptora, però el pare que sabia molt be el que era escriure i ballar-la magra, va dir que no volia que le seva “sargantaneta” es dediques a aquest ofici i vaig encaminar les meves passes cap a la música.

1923

Estudio a Barcelona fins a convertir-me en una bona violoncel·lista. El meu primer sou el guanyo tocant en un cafè de la Rambla. LLegiu-ne més »