En Story Cubes, cada una de nosaltres fa una tirada de daus i a partir de les imatges que la providència o la malastrugança ens proporciona, escrivim una història, intentant lligar una narració on surtin els mots de les figures que han sorgit.

T’atreveixes a intentar-ho amb les imatges dels daus?

Tot és qüestió de sort!

O no?

 Joc de paraules: be, poma, bombeta de llum, mòbil

El dia més feliç de la meva vida va ser el dia que els pares em varen portar a Ca l’Agustina al poble de Montesquiu. L’Agustina, era cosina germana del pare. Ella i la seva família en Joan i el seu fill Ramon vivien en una masia a la vora del riu. Tenien un petit hort i era plena d’animals: gallines, conills, porcs, oques, ànecs i un ruc petit, però que a mi em va semblar un cavall. Ja he dit que jo era menuda, potser sis o set anys, no gaires més. Però del que em vaig queda completament encisada, va ser d’un be petit que havia perdut a la mare en el part i havien d’alimentar amb una ampolla de vidre plena de llet i amb una tetina a la punta.

Ens vàrem quedar prop d’una setmana i va ser el lloc on vaig gaudir d’un munt de noves experiències, per una nena de ciutat. Cada dia el Ramon m’enfilava sobre les seves espatlles perquè arribes fins a un gran pomer i agafes una poma vermella i dolça. Un dia va caure un xàfec ben fort d’aquells que duren uns quants minuts, però amb una pluja molt espessa que queia i repicava sobre les teules que cobrien la teulada de les golfes on  pujàvem per veure els llamps i tremolar amb els trons. LLegiu-ne més »

Tirada de daus: rellotge, bens, món, bol, lluna

Nit d’imsomni

Un cop més em trobo atrapada dins la calorosa i pesant teranyina de l’insomni. El cu-cut del rellotge de la sala d’estar em confirma que segueixo desperta a tres quarts de dues de la matinada.

He comptat una llarga filera de bens blancs amb potes rosses, m’he centrat en que la meva respiració flueixi rítmica i pausada, m’he visionat damunt un pont contemplant el pas del l’aigua, també he imaginat les onades del mar arribant a la platja, he fantasiejat que sóc dalt d’un gronxador volant de cara al vent… però res de res, tot ha estat inútil. El cas és que d’altres vegades m’han funcionat aquests relaxats pensaments però avui segueixo estant tan desvetllada com al començament.

A la fi he decidit sortir del llit i reposar un estona a la terrassa. No he trigat a experimentar un gran plaer en admirar la bellesa i grandiositat d’aquest firmament on es sosté, ingràvid, aquest petit món nostre.

En aquesta super càlida nit d’agost he tingut temps per observar amb atenció la rodonesa de la lluna i les seves pigues, ara que el seu aspecte sembla més net i proper. Tan sols algun núvol perdut m’ha privat de veure, per uns instants, l’avui rosada imatge d’aquest astre que ens du llum i vida enmig de la foscor i que apareix tot just quan el sol es fa fonedís. LLegiu-ne més »

Joc de paraules: daus, paracaigudes, àbac, fletxa, bombeta

No se si somiava estant adormida o be estava desperta i la meva imaginació em va portar a somiar amb coses tan absurdes com les imatges que esteu veien. però no, no dormia. Estava ben desperta i de sobte, vaig tenir un rampell. Tenia la necessitat de tornar a les golfes.

Per aquells dies em trobava de vacances a una masia, be dic masia per dir alguna cosa ja que era una casa vella a la qui li faltava un bon retoc de dalt a baix. Pertanyia als meus avis i recordo que de petita hi anava a passar els estius i no se per quin motiu vàrem deixar d’anar-hi. Sense pensar-m’ho dues vegades vaig fer la maleta i allà vaig anar a parar sense saber com ho trobaria, us ho podeu imaginar? em va caure l’anima als peus, però a la vegada em sentia feliç recordant la meva infantesa, jugant amb els meus germans que eren més petits que jo.

Ens encantava pujar a les golfes on hi havia una quantitat d’objectes tan antics com estrafolaris. Es veu que els meus avis inclòs havien guardat objectes dels seus pares. Ens posàvem a remenar i jugàvem amb coses que ni tan sols sabíem quin us podien haver tingut però el que més ens cridava l’atenció -no sé per que- eren uns DAUS amb uns dibuixos a cada cara. Els tiràvem en l’aire i  creàvem una història… LLegiu-ne més »

JUGANT AMB LES PARAULES, és un dels apartats que aquest any hem afegit a la nostra programació. Utilitzant paraules reals i existents en el diccionari -tot i que no ens sonaran de res- utilitzarem la imaginació com a disparador d’idees per construir una narració a partir de la paraula. Les paraules escollides són: Cosmogamia i Decápodos. 

Creo que todos en algún momento de nuestra vida en la escuela o en el trabajo hemos puesto un apodo en algún profesor o compañero de trabajo. Recuerdo a un compañero de estudios que era muy alto, fuerte tenía una fuerza enorme, y a no ser porque éramos adultos nos hubiera dado un cierto temor y respeto, al contrario, nos caía bien y sacando nuestra parte de niños que todos llevamos dentro, decidimos ponerle un apodo. ¿Pero cuál? Era una empresa grande por lo que éramos bastantes trabajadores cada uno decía uno, elegimos diez y de los diez no nos poníamos de acuerdo por lo que decidimos ponerle DECÁPODOS  (deca-apodos).

                                                                                Clara Bruguera

                                                                                 8 d’abril 2021 

El gran apagón

Como cada año con la llegada de la primavera, el abuelo, un viejo profesor retirado, organizaba una excursión con finalidad educativa,  con todos sus nietos. El primer año los llevo al zoo, donde les dio una clase magistral de zoología, al año siguiente los llevo al jardín botánico de la ciudad, donde organizo un juego de pistas para que pudieran conocer el nombre y las características de las plantas y árboles que se encontraban en el lugar.

Este año la actividad estaba centrada en el arte de la pintura. Había leído por internet que en el COSMOGAMIA, se iba a inaugurar una exposición sobre el pintor valenciano, Sorolla y había organizado la actividad con un nuevo juego de pistas, que permitiera a sus nietos recorrer las distintas salas del museo y buscar algún detalle o característica en los cuadros expuestos en la galería.

Pero aquel año, fue el año “del apagón”. Dejo de funcionar todo aquello que estaba relacionado con la electricidad, es decir, prácticamente la vida se paralizo. No hubo excursión al COSMOGAMIA

Aquel año el abuelo los reunió alrededor de la mesa camilla de su salita, encendió el brasero y bajo la tenue luz de las velas se dispuso a recuperar una vieja tradición olvidada. LLegiu-ne més »