abr 06

 

regaloLa Sorpresa

Pensamos que le daríamos una alegría a la abuela cuando le  regalamos el móvil. Le explicamos cómo funcionaba y le quisimos vender la moto, de que, con aquel aparato podríamos hablar con nosotros cuando quisiera y no esperar a que llegara el sábado para que fuéramos a visitarla a la vieja casa familiar, tal como habían hecho nuestros padres durante años mientras éramos pequeños. Según ellos debíamos conservar las viejas costumbres de respeto hacia nuestros mayores.  Pero tanto mi hermana como yo no opinábamos lo mismo, aunque ir cada sábado a casa de la abuela había sido toda una experiencia para nosotros. Ahora teníamos otras prioridades.

El tío Miguel, la tía María y mi primo Sebastian, vivían en casa de la abuela, desde que se habían arruinado y tuvieron que salir de Francia a toda prisa. Mi abuelo hacía muchos años, había cruzado los Pirineos con mi tío cuando era un crio de nueve años  y la abuela se había quedado en Barcelona con mi madre, que solo tenía cuatro  años. Creían que así habría más posibilidades de que una parte de la familia sobreviviera a la dictadura. Se dedicaban al teatro. Mi tío escribía las obras que luego mi tía María interpretaba como primera actriz. Tuvieron mucho éxito y fama. Vivian en un piso enorme en Paris y tenían un apartamento en la costa, en la ciudad de Niza. Pero los años pasan factura y resultaba difícil que una obra,  donde la protagonista es una jovencita de 20 años, lo interprete una mujer que le dobla la edad a la protagonista. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 05

mascarasFelicitat, Tristesa, Interrogant, Tortuga, Rellotge, Candau,  Móbil, Pont, Piràmide, Llanterna

De sobte em vaig adonar que l’expressió habitual d’aquell rostre amic, no era exactament com fins llavors l’havia vist. Potser aquell dia la meva atenció va ser més profunda i inquisitiva, però, el cas era que per primer cop em vaig adonar que presentava una dualitat força desconcertant. Era la viva imatge de la alegria i la felicitat i alhora també la d’una gran tristesa. Com era possible això?

En aquell moment la meva confusió va ser tan gran que no vaig poder reaccionar a preguntar-li res,però em vaig dir si no seria que feia com la tortuga, que tanca elsulls i amaga el cap sota la dura closca quan olora que els nuvols porten aigua i no es vol mullar.

Les agulles del rellotge havien passat ja vuit vegades per damunt de tots els seus números quan, a la fi,vaig decidir afrontar el repte de trobar la clau d’aquell candau, un candau que mantenia amagades les preocupacions i sentiments del meu amic.

Ens coneixíem des que erem infants i li tenia un gran afecte, així és que vaig agafar el mòbil i el vaig trucar. Vàrem quedar aquell mateix dia al vespre en una cafeteria que ja coneixíem d’altres vegades.

Vaig aconseguir que creues el pont de la confiança i em fes partícep dels temors i angoixes que, com una gran piràmide, s’havien anat acumulant al seu interior a través dels anys.

Va ser una catarsi d’emocions. Va ser com obrir el llum d’una llanterna i enfocar poc a poc tots aquells racons que havien estat amagats sota una gran ombra, per empenyer-los a sortir a l’esclat de la claror.

La decisió ha estat bona i ha donat els seus fruits perquè des d’aquell dia la nostra amistat ha crescut en acceptació i  confiança i es veu doblement reforçada.

 

Pilar Zabala

Març 2020

Etiquetes:
abr 04

somiantSOMIANT

Estava al llit,  ben adormit quan em despertà una llum molt forta i fantasmagòrica.

La vaig mirar fixament. La llum envoltava dues caretes, una alegre i una altra trista. L’alegre va dir:

-Fa molta estona que et truco amb el mòbil i no  contestes

- Estava molt adormit,  Què voleu?

La careta trista li va demanar

- Has d’ajudar-nos, som nans i ens han fet un encanteri.

-Que puc fer?

- Abans de que en el rellotge sonin les 12 h, ens has de portar una tortuga d’or que està tancada dintre de la piràmide de Zuau LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 03

somiarSomiar

…de sobte em vaig trobar closa dins d’una piràmide i amb un candau posat a una petita porta. Com he pogut arribar fins aquí? Em poso les mans a la cara i noto que tenia una mascara posada. Espantada les meves mans buscaven alguna cosa material que em fes veure que no era un somni, de sobte topo amb un objecte gran, semblava que es movia, espantada, m’arrenco la mascara i amb trobo amb una tortuga enorme, m’espanto però a la vegada no li demostro el meu esglai,  (es possible que ella et pugui ajudar) es absurd!!! Però, entre nosaltres va entrar una espècie de connexió  telepàtica, em parlava, no t’espantis et diré quatre objectes i te’ls aconseguiré per orde de preferència. Em semblava absurd, però no tenia res a perdre. Va començar dient tria: un lot, un mòbil, un despertador i un pont. En primer lloc vaig dir un lot, la foscor m’espanta, en segon lloc un pont màgic que em tregui d’aquest estat, i el mòbil per connectar amb els meus essers estimats. Al veure que   no seguia la tortuga em diu: i el despertador, no els vols? Per que, li dic, no vull despertar fins que aquest mon arribi a ser un mon de pau, si es que un dia arriba.

Clara Bruguera.

Etiquetes:
abr 02

amigasUna amiga, és una amiga

M’he despertat angoixada, tenia la ma damunt  del rellotge perque deixes de sonar la alarma, notava que el meu cos responia amb lentitud, tanmateix com una tortuga i el meu cervell s’havia quedat sense poder coordinar, com si l’haguessin tancat amb un candau.

Tot per un malson que encara recordava com si el tornes a viure, jo estava en una excavació  Egipte i entrava dins d’una  piràmide esperant descobrir algunacosa important i fer-me famosa; tot era molt fosc i jo tan bleda,  no tenia cap llanterna , de sobte  vaig sentir por, volia fugir i anant a quatre grapes vaig trobar una sortida, que anava a parar a un riu que passava per baix de un pont. Encara em bategava el cor per la por passada,

Verdaderament havia estat un malson.

Em vaig tranquil·litzar, sort que tenia  a l’abast el meu telèfon mòbil. Necessitava explicar-ho a algú, però aquí trucaria era tot un interrogant. La meva amiga m’escoltaria, podria esplaiar-me sens embuts amb ella, no riuria de mi, sinó ho havia fet quan li vaig dir que tenia ganes de ser actriu, i que m’agradaria utilitzar  aquelles caretes que es feien servir antigament en els teatres grecs i romans, mostrant tristesa i alegria, segons convingues.

Ja ho havia decidit, parlar amb la amiga segur que em retornava la calma.

Teresa Vidal

Març 2020.

 

Etiquetes:
gen 21

Questió de sort

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

785074-323-242 tresJo dormia plàcidament quan de sobte, a les vuit del matí d’un diumenge, i amb el rellotge despertador entaforat dins d’un calaix, una insistent trucada de telèfon em va dur a la  realitat.  Era l’Anna, i em va dir  que una persona s’havia desdit a darrera hora de participar en una ruta que incluia visitar les piràmides d’Egipte i que em podía oferir  aquesta plaça a menys de la meitat de preu.  El problema era que l’avió sortia al cap de tres hores.

Aquestes paraules màgiques en van  treure de cop la mandra de darrera les orelles i vint minuts després, maleta en mà, sortia disparada com una fletxa cap a l’aeroport

Vaig tenir molta sort, cinc minuts després d’arribar a la zona d’embarcament van engegar els motors i seguidament ens enlairavem amb destí cap a un dels llocs que sempre  havia desitjat visitar.  Per fi s’acomplia el meu somni.

 

Pilar Zabala

 

Etiquetes:
gen 14

Un cas ben enrevessat

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

         

49168126-silueta-detective

Havien passat més de vint i quatre hores des de la malhaurada nit de llamps i trons. Una nit veritablement tràgica si tenim en compte el paorós incendi i la posterior troballa d’un cadàver totalment calcinat entre les restes fumejants de la casa abandonada.

Segons el vell inspector Moriarty alguna cosa hi havia en la posició d’aquell cos que no li acabava d’encaixar. Tenia dubtes que el foc hagués estat el causant d’aquella mort  i per això es resistia a donar per acabat aquest trist episodi.

Sembla ser que tots els interrogats coincidien en afirmar que en aquells dies no havien vist res estrany ni ningú que no fos del poble.  Així doncs, com havia arribat fins allà sense que ningú s’adonés? Qué hi havia vingut a fer? Venia fugint de lluny i per això es va amagar dins aquell edifici ruinós? Aquests i altres interrogants bullien sense  resposta possible dins el cap de Moriarty. Tampoc tenia indicis de cap posible sospitós. D’una cosa sí que n’estava gairebé segur; aquella desgraciada despulla corresponia a una dona. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress