Avui 23 d’abril Sant Jordi, dedicat al llibre i a la rosa. Fantàstic, es regalen llibres, roses a l’estimada, surten noves publicacions, nous escriptors, novells que en el seu llibre (que possiblement serà l’únic que escriuran) volen donar a conèixer els drames de les seves vides.

I…m’ha fet pensar al veure la meva modesta llibreria o no tan modesta per alguns, en fi me n’he adonat que en el llarg del anys acumulem, uns més que altres, una quantitat de llibres que en els seus prestatges, esperen que de tant en tant algú els tregui del seu niu en que sigui per treure’ls-hi la pols. No és una contradicció ? Quin futur els espera ? No hi ha sortida per a ells?

Doncs ben poca, si per alguna raó ens volem desprendre d’uns quants d’ells, pocs centres els accepten, estan saturats, no tenen cap valor, on ha quedat la il·lusió que en el seu dia ens va donar quan el vàrem rebre o els moments que ells van fer que ens traslladéssim a llocs desconeguts, meravellosos o que ens haguessin fet plorar d’alegria o de tristor, i que la lectura ens feia viure i ens permetia posar-nos al lloc de la protagonista i ens feia somiar ? On han quedat? LLegiu-ne més »

Al 1989 la Generalitat va crear el Premi Internacional de Catalunya, amb el propòsit de reconèixer i estimular els creadors, oferir exemples de la més alta qualitat i situar Catalunya a l’escena dels grans guardons internacionals. S’atorga a gent que ha contribuït a desenvolupar valors culturals, científics o humans, i es poden presentar institucions o persones d’arran del món. Si l’any passat se li atorgava a una dona Judith Butler, enguany a recaigut en una altra dona.

El XXXIV Premi Internacional de Catalunya a estat donat a Svetlana Aleksiéuitx, periodista i escriptora bielorussa, creadora del seu propi gènere literari, la novel·la de veus, perquè dona veu a gent corrent per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica.

Censurada a la Unió Soviètica no va poder publicar fins l’arribada al poder de Gorbatxov. Els seus llibres han estat traduïts a 30 llengües. Abans d’arribar al Premi Internacional de Catalunya, ha estat guardonada amb nombrosos premis internacionals, inclòs el P, sent la primera escriptora de No ficció que ho aconsegueix. LLegiu-ne més »

Som personatges descobrint-nos capítol a capítol, escena a escena, sense saber on ens porta la trama. Som frases, potser sense sentit, o verbs dels quals a vegades ens enorgullim. Som comes que ens fan somiar en el camí. Interrogants que ens fan reflexionar.

Som punts i a part. Però sobretot som sempre l’esperança d’una pàgina en blanc. Perquè una pàgina on escriure és l’única forma de saber com seguirem endavant.

Abril 2020

A continuació podreu coneixer els llibres o articles d’opinió que avui hem llegit i comentat a Les Blogueres de Sant Martí, com cada últim dimarts de mes:

Ara que estem junts” de Roc Casagran.

Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l’exili i la vida al camp de refugiats d’Argelers. Ara que estem junts és també una història
d’amor

“El beso azul” de Jordi Sierra Fabra

Rogelio, al que todos creían muerto en 1936, regresa en junio de 1977 al pueblo donde nació y fue fusilado junto a su padre y su hermano. Son los días de las primeras elecciones democráticas. Cuando la noticia se conoce, los sentimientos de los supervivientes se cruzan y reaparecen tras más de 40 años. Todos dan por hecho que vuelve para vengarse, pero el regreso lo hace con su esposa, veinte años más joven que él, y su hija de 19 años. Rogelio no sabe quién le delató entonces, por qué está vivo, por qué las balas de los que le fusilaron no le alcanzaron. Tras caer a la fosa logró zafarse de ella en la oscuridad antes de que les cubrieran con tierra. Su hermana sabe que está vivo desde hace 20 años, pero lo ha silenciado por miedo. Ahora que Franco ha muerto es la hora del reencuentro. ¿Qué busca Rogelio? ¿Solo visitar la fosa donde están su padre y su hermano junto a otros vecinos y reencontrarse con sus orígenes? ¿Cómo reaccionará su primera novia, el amor de su vida, o su mejor amigo, que se cambió de bando para sobrevivir y ahora es su marido? ¿Y el topo que ha vivido 38 años encerrado esperando a que el dictador muriera? ¿Qué hará el hijo del alcalde que lideró la revuelta en julio del 36 y que ahora gobierna la villa? ¿Y el sargento de la guardia civil

LLegiu-ne més »

No había leído ningún libro de este autor pero sabia que su forma de escribir sin guiones en los diálogos resulta algo complicado. Gracias a los comentarios que han hecho los compañeros del grupo de lectura en el que he participado por primera vez, y releyendo muchos párrafos he ido cogiendo el hilo del pensamiento de los personajes que se comunican con preguntas y respuestas sin guión sólo coma y mayúscula, y el narrador es el único que interviene tras un punto y seguidamente mayúscula. A mi modo de ver lo que Saramago nos transmite con maestría es la locura del libre pensamiento de un ser humano, aparentemente anodino pero muy interesante.

Mientras leía he tenido que recordarme con frecuencia su forma de hacer y ponerme en el lugar del protagonista: cuando pensamos vamos velozmente de un tema a otro; intervienen nuestras carencias, ilusiones, miedos, deseos ocultos etc., que como explica el narrador en la pg. 23 nos lo aclara perfectamente: “pero es bien sabido que el espíritu humano, muchas veces toma decisiones de las cuales parece ignorar la causa, se supone que lo hace habiendo recorrido los caminos del pensamiento a tanta velocidad que después no es capaz de reconocerlos y mucho menos de encontrarlos.”

LLegiu-ne més »

Aquest estiu, entre altres lectures he decidit tornar a rellegir el llibre de Dràcula, de Bram Stoker. És un llibre que sempre m’ha fascinat i no precisament perquè hi sortís un personatge que viu a costa de la sang dels demés, ja que això ho veiem cada dia amb les condicions de treball de molts obrers que han de donar la seva sang i la seva vida perquè els patrons volen viure com a reis a costa d’ells, a la cap i a la fi el vampir xupa la sang per poder “viure”, no per disposar de més bens materials. Tampoc em crida la l’atenció la idea d’immortalitat o la sexualitat i sensualitat que desprèn l’ història, potser perquè l’he llegit varies vegades.

Hi ha dos elements que em fascinen. El primer és com Bram Stoker descriu els paisatges on passa l’ història; no cal hi que surti el vampir, però et fa sentir tant integrat que acabes notant les sensacions que ell descriu i aconsegueix posar-te els pels de punta. Un segon tema que veig important en aquesta novel•la és que és un cant a l’amistat. A l’època que va ser escrita, a Anglaterra la classe dominant era la burgesia que com sempre tenia unes regles estrictes sobre temes com l’amistat, el paper de la dona, etc,. Regles que amb la seva hipocresia estaven en boca de tots però que en realitat poques vegades es portaven a la pràctica. En canvi en la novel•la ens trobem un grup de joves burgesos capaços de donar la vida pels demés, d’ajudar -se uns als altres i també de protegir i cuidar de les dones que estimen, malgrat no ser ells els escollits com a companys de vida.

LLegiu-ne més »

Per Sant Jordi van caure a les meves mans dos llibres en català. Un era de Marius Serra “La novel·la de Sant Jordi” i l’altre era de Martí Gironell “La força d’un d’estí”. Vaig començar a llegir-los simultaneament i no vaig acabar cap. El de Marius Serra em va “enganxar” la primera frase de la primera pagina del primer dia de sant Jordi a les 5:55 i deia així: Ês Sant Jordi i l’Assassí encara dorm. Quant important és la primera frase. El llibre del Martí Gironell la motivació em va venir perquè la trama tenia un teló de fons que era el cinema –una de les meves passions-  i el seu món d’actrius i actors del Hollywood durat. El vaig llegint a trompicons.

Poques setmanes desprès, donant un tomb per el mercat de llibres de segona mà de Sant Antoni, no vaig pogué estar de comprar tres llibres escrits per tres dones i un altre que em va “enganxar” per el text de la contraportada que deia així: Nuestra sociedad padece el sindrome de Déficit de Naturaleza, cuyos sintomas son estrés, ansiedad…  – i més endavant seguia aixis-  La conexión del cuerpo y la mente con la naturaleza, también llamada vitamina N (Naturaleza) mejora nuestra salud física y mental. Com que actualment el meu estat anímic i els meus bioritmes no estan al 100% el vaig comprar per 3€. Evidentment, és un llibre d’auto ajuda. Mai m’agrada’t  aquesta mena de “literatura”, però per pogué opinar caldrà donar el primer pas. Per cert, el titol del llibre és: “Volver a la Naturaleza” de Richard Louv.

LLegiu-ne més »