nov 22

Un parell de receptes

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

TEMA LLIURE DEL MES

Escriu un parell de receptes per cuinar uns ingredients estranys, com una taula de fusta en un lloc d’Alaska i una rebosteria espacial amb roques del planeta Mart

denali-national-park-80464__3405Es dur viure a Alaska quan arriba l’hivern. Que lluny ha quedat el bucòlic paisatge del temps de bonança. Ara de tot aquell esplendor tan sols es mostren un parell de colors, el verd dels avets i la blancor de la neu que tot ho cobreix, un panorama que tampoc deixa de tenir el seu encant si es disposa de tot el necessari per superar les inclemències del temps i les seves consequències.

Visc a Anderson, una localitat de gairebé 270 habitants i en aquest moment les meves variades reserves d’aliments han baixat a límits gairebé finits. D’acord que de salmó, arengades i carn de cérvol -ja siguin assecats o congelats- no me’n falta ni me’n faltarà, però ja estic cansada de menjar sempre el mateix, perquè encara que ho cuini de diferents maneres no aconsegueixo disfressar el seu sabor.

Avui que fa un fred extraordinari he aprofitat per llençar al foc la vella tauleta de fusta; una tauleta que em fa mes nosa que servei perquè sempre acabo ensopegant amb ella.

En contemplar les seves cendres m’ha vingut al cap una boja idea que no per eixelebrada deixa de ser interessant, si més no em tindrà entretinguda un estona. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 14

índiceFeia hores que conduiem per una interminable autopista i estàvem força cansats. Els dotze dies de vacances destinats a visitar diversos llocs d’aquell país havien resultat ben invertits i molt aprofitats, però el viatge havia arribat a la seva fi i érem de tornada cap a casa. El cas és que havíem aprofitat l’estada fins a l’últim moment i ara eren molts els quilòmetres que encara ens quedaven per davant.

La nit avançava sense remei i amb ella la pesantor dels ulls se´ns feia cada cop més patent; era el senyal inequívoc que ens havíem d’aturar. Erem ben conscients d’això però en ple mes d’agost i sense haver tingut la precaució de reservar habitació amb antelació, teníem clar que se´ns presentava un bon problema.

A la llunyania unes poques llums parpallejants refulgien de tant en tant emmig de la foscor. Ja contàvem en dirigir-nos cap a la primera sortida quan ens va sorprendre la vistositat d’un llum de neó anunciant habitacions. No cal dir que, sense dubtar ni un segon, vam anar en la seva direcció. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 14

LLUMS DE NEÓ

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

En Joan, entre els seus amics, era el noi més popular . Sempre s’envoltava de bons companys/es que eren bastant manipulables, sense gaire personalitat, al inrevés d’ell que malgrat tenir uns gustos molt canviants, sempre els expressava amb moltes exigències i seguretat , per això es sentia com un líder capaç de canviar el món.

Eren una colla divertida, es reunien 10 o 12 persones, i els caps de setmana els passaven de festa en festa, això si, totes es feien a casa del Joan perquè ell així ho exigia i als seus amics ja els anava bé perquè a casa seva disposava d’una ampla sala amb diversos sofàs, un bon equip de música i una il·luminació genial, feta amb molts tubs de neó de diferents colors que donaven a la sala un ambient especial, sobretot perquè s’encenien i apagaven o la seva llum es podia tornar més forta o suau, depenent del botó que pitgés en Joan des de comandament a distància que portava a la butxaca.

Quan la festa es tornava avorrida, pujava la llum vermella i amb l’excitació que els produïa, tots augmentaven la necessitat de beure les begudes alcohòliques de que disposaven i de fer bestieses que augmentaven a mida que també ho feia la llum. En Joan ho trobava d’allò més divertit i quan es cansava de veure’ls, feia disminuir el color vermell i augmentava els blau que amb les seves propietats calmants, els incitava a una estona de relax. I així anava fent amb tots els colors, verd, groc, etc. Cada color els portava a pensar de manera diferent i alguns els portaven a creuar la línia del que estava bé o malament. En Joan reia pensant que fàcil era amb quatre tubs de neó i un comandament portar a tot el grup a fer el que ell volia i a sobre no se n’adonaven.
LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 14

Luces de Neón

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

large neon cocktail sign Off 68% - adencon.comSe recortaban en la barra del bar las siluetas de un par de chicas de piernas largas y sensuales en la sala apenas iluminada. Si no fuera por las luces de neón que se filtraban por los ventanales apenas cubiertos por un fino visillo, Marta no hubiera podido seguir los pasos de la mujer que la precedía. Acabó palpando las paredes para no tropezar con nada ni con nadie, siguiendo el sonido de los zapatos de tacón de su acompañante.

Llegaron al final del pasillo. La última puerta debía ser la suya. La mujer abrió con la tarjeta de plástico que llevaba colgada al cuello con un cordel fino. No encendió la luz.

Entra –le ordenó la mujer haciéndose a un lado.

  • Gracias¡estoy muerta!.
  • Tienes tiempo de tomar una ducha y dormir una hora, ¡No más! Luego empezarán a llegar los clientes.
  • Celia… Hoy no puedo, de verdad. Necesito dormir varias horas seguidas…
  • ¡Lo siento, Marta! Pero no. A las diez te quiero en la barra del bar, con las demás.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 14

Max

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 1 Comentari »

Escribe un texto sobre un lugar iluminado solo por luces de neón

 

Las ventajas de los carteles con flex neon para su negocio - Marketing  DirectoSuena el despertador. Max, tantea sobre la mesita de noche.

Su mano tropieza con las gafas que caen al suelo. A continuación se posa sobre el lomo del libro que estuvo leyendo la noche anterior, a fin de conseguir matar al señor insomnio. Las luces de neón de la calle donde tiene alquilado su pequeño apartamento centellean toda la noche. Se apagan y se encienden, se apagan y se encienden. Ahora rojo, ahora, azul, ahora verde. Parpadeo y vuelta a empezar y  así toda la noche.

Por fin, ha dado con èl, y de un manotazo, lo silencia.

Con sus pies tantea el suelo, en busca de las viejas zapatillas. Se dirige al cuarto de baño y enciende la luz del fluorescente, una luz blanca y cegadora que le obliga a cerrar los ojos. Lentamente abre los ojos para que se vayan acostumbrando al reflejo de los blancos azulejos.

Una tostada y un café es todo su desayuno.

Se viste rápidamente y baja por la estrecha escalera que lo separan de la calle. Cuando llega a la esquina, las luces de neón se apagan y las brumas nocturnas se disipan dejando paso a un nuevo día.

Le gusta ir andando hasta la oficina, le ayuda a despejarse. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 04

Strippa Helsingborg - Hyr strippor till Ditt event!– Lorenza, ¿Qué tal has dormido hoy? -Pregunté como cada mañana a mi residente más querida mientras la acomodaba en su sillón, junto al ventanal donde pasaba horas y horas con la mirada puesta en la lejanía.

– Mal hijo, mal. Para qué te voy a engañar. Como siempre. Si es que no sé qué hacemos ya en este mundo.

– ¡Venga mujer! Que hoy es un día grande. Nos han prometido que nos va a dejar con la boca abierta, ya verás.

– Bueno, bueno, eso ya veremos…He vivido demasiado como para que me dejen con la boca abierta a estas alturas.

Lorenza comenzó a sonreír, seguramente repasando su pasado, con alguna anécdota vivida en algún momento de sus 92 años.

A las cinco de la tarde, tal como estaba previsto, teníamos a todos losancianosbien colocados, y a la mayoría de los cuidadores apostados junto al escenario,  pendientes de la novedad que había contratado la nueva Dirección y que se había mantenido en secreto para alimentar la sorpresa, incluso a nosotros, el personal fijo de la residencia. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 03

Pin on Avatar

ESCRIU SOBRE UN BOSC QUE SOLAMENT CREIX A LES NITS DE LLUNA PLENA

 

El nan Rush i la seva esposa, caminaren tot el de pressa que podien cap al llogarret on vivien en companyia d’una bona col·lecció de éssers que en la seva diversitat, hi havien nans, elfs, petites fades, etc, compartien en bona harmonia , la seva forma de viure i totes les tasques que algú, en temps llunyans els havia encarregat.

Una d’aquestes tasques era ajudar a fer que tota la vegetació del bosc creixés i així aconseguir un bosc ben espès que a més de protegir el seu poblat i la seva vida, protegís també el medi ambient dels sapastres dels homes que dia a dia, anaven destruint amb la tala d’arbres i els incendis que provocaven per no tenir cura d’on llençaven les restes de les seves cigarretes o no apagaven correctament el foc que utilitzaven per fer les seves botifarres i costelles a les brases.

Considerant que els homes no tractaven bé la natura estaven segurs de que tampoc admetrien la diversitat de veure que al bosc hi vivien tantes quantitats de éssers diferents d’ells, tota aquella població, encarregada, també, de fer créixer tota la vegetació del bosc, sabia que aquesta tasca havien de fer-la quan no circulés, per allà, cap home. Aquest fet només es donava a la nit, quan les persones atemorides per la foscor i els crits dels animals del bosc, es tancaven a casa seva i no sortien fins a l’endemà. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress