mai 03

Ansorena - Casa de Subastas de Joyas y Arte en MadridSe levantó hundida, con ganas de llorar, como cada vez que llegaba a ese punto.

 Fue a la cocina a prepararse un café que la calmara, descalza como siempre. Le encantaba sentir el frescor del parquet. Se puso la primera bata que agarró, en esta ocasión la de Andrés, que le venía larga y ancha, pero le daba una calidez que la reconfortaba en esas horas frías.

 – ¿Por qué?, se preguntó al borde de las lágrimas.

 Salió con su taza preferida al porche, esparciendo el olor a café a su alrededor. Todo estaba en una semi penumbra que le encantaba. Se sentó en el último peldaño con los pies hundidos en la hierba, mirando fijamente su precioso jardín. Le daba paz y sosiego a su alterado ánimo.

 Dedicaba horas cuidando cada planta, cada árbol, cada rincón. Y se maravillaba al ver cómo la vida brotaba. Año tras año, al llegar la primavera todo se llenaba de un verde brillante, de colores, de armonía. Todos sus esfuerzos habían valido la pena. Envidiaba la vida de su jardín. Esa Naturaleza que sin esfuerzo nacía, se reproducía y moría una y mil veces.

 Se entretuvo observando una hormiga que se empeñaba en subir por el dedo meñique y acabó haciéndole cosquillas entre los dedos. Era muy pequeña, debía ser un bebé hormiga. Sonrió para sí misma al percatarse de sus absurdos pensamientos. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 29

Bus_TMB_Barcelona_c1Són dos quarts passats de les vuit del matí i, com gairebé passa tots els dilluns, l’autobús triga més de l’habitual. Aquest ès un fenomen que s’acostuma a donar tot l’any en aquest dia. Ja se sap, els caps de setmana trenquem les regles, dinem i dormim a deshora i els dilluns esgotem el repòs fins l’últim minut abans de sortir disparats per anar a la feina.

Quan he arribar a la parada no hi havia ningú, això vol dir que el bus acaba de passar. Dos minuts després ja en som quatre les persones neguitoses que desitgem veure aparèixer l’autobús girant la cantonada.

És evident que les obres que es fan al carrer entorpeixen els temps previstos entre algunes parades, tot i així no puc evitar que el meu disgust creixi amb la llarga espera, fins el punt de dirigir els meus foscos pensaments a tota la infraestructura i coordinació d’aquest medi de transport. Bé he de donar la culpa a algú que no sigui jo mateixa pel fet d’haver-me adormit, però és el cas que afegit ara al retard del autobus es ben segur que arribaré tard a la feina i em caurà una sanció.

Avui no hi és aquell xicot amb el que acostumo a coincidir a la parada. El cert és que no em cau gens mal ens observem discretament però, encara i així no podem evitar que les nostres mirades es creuin tot sovint. Ara ja ho tinc clar, quan el torni a trobar el saludaré amb un “bon dia”. Qui sap si aquesta salutació pot contribuïr a l’inici d’una gran amistat, o alguna cosa més. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 26

El diario

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

Diario¡Has vuelto! Después de tantos años has vuelto. ¡Cómo te he echado de menos!

 Pero mi niña, ¿qué te pasa? Si has vuelto es porque debes olvidar o aliviar el dolor de un nuevo drama en tu vida.

 Ya sabes que mis páginas blancas están abiertas para ti. Para escuchar tu pesar y para secar tus lágrimas.

 He escuchado tu llanto desde la estantería de tu habitación, y quería chillarte que yo podía ayudar,  pero estabas tan inmersa en tus pensamientos que nada ni nadie podía acercarse. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 18

Les Sabates

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

sabtes vermellesLa meva companya i jo estàvem descansant plàcidament a l’estant de la sabateria de 2a ma del poble, just quan hi tocava un solet de primavera que ajudava els vianants a parar-se a l’aparador tot admirant el nostre color vermell lluent, i els harmoniosos i alts talons metàl•lics sobre els que reposàvem.

De sobte, vam veure al carrer uns dona molt ben vestida amb cabells rinxolats que després de mirar cap a tots costats, entrà a la botiga.

- Bon dia, digué. Pesa molt el taló metàl•lic d’aquestes sabates vermelles de l’aparador? I les tindríeu en un número 38?

- -El taló no pesa gens perquè està buit per dins. Ara li dic si tenim el seu número, respongué el venedor tot entrant al magatzem.

- Ho sento molt senyora, però les de l’aparador són les últimes que ens queden i son un 37. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 12

Zapatos

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

zapatos¿Os habéis fijado en la cantidad de cuentos infantiles donde el protagonista es un zapato? Cenicienta, una pobre huerfanita, que siempre anda descalza, de pronto se ve calzando unos hermosos zapatos de cristal. Lástima que le duran tan poco tiempo. A las doce de la noche pierde uno en la escalinata del palacio y el otro desaparece a las doce de la noche, cuando acaba el hechizo de su hada madrina.

El gato con botas, és de los más exóticos. ¿Donde se h visto un gato, calzando botas altas de mosquetero? Perdonad, se me había olvidado que estamos hablando de cuentos infantiles, donde todo lo que te puedas imaginar, sucede.

Hablando de zapatos, no sé, si a las demás personas les debe suceder lo mismo que a mí. Cuando más cómoda vas, es porque tu pie ya está adaptado al zapato, o mejor dicho el zapato está adaptado a la forma de tu pie. Ya no te produce rozaduras, ni te aprieta el juanete. Y es justo cuando descubres que están pidiendo a gritos, una renovación del calzado, pues estos que ahora te resultan tan cómodos y se adaptan como un guante, les ha llegado su absolencia programada. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 27

paraules

JUGANT AMB LES PARAULES, és un dels apartats que aquest any hem afegit a la nostra programació. Utilitzant paraules reals i existents en el diccionari -tot i que no ens sonaran de res- utilitzarem la imaginació com a disparador d’idees per construir una narració a partir de la paraula. La paraula escollida és: Cachirulo. T’animes?

 

 

 

 

Etiquetes:
gen 26

Parlem-ne

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

Al pa li diem pa, igual que al vi li diem vi. Això, que és una cosa tan clara com l’aigua, mai va funcionar d’igual manera en la  meva família.

Començaré dient que jo no parlava gairebé gens quan la majoria de criatures de la meva edat ja feia temps que ho dominaven.

Després que persones expertes en la matèria em van examinar, es va arribar a la conclusió que el meu cas no era provocat per cap tipus de dificultat física, per tant, i seguint els consells de diferent metges, els meus pares van decidir no preocupar-se més; la voluntat i el pas dels dies ja ho arreglarien. I així va ser com va quedat demostrat en el seu moment.

El cert és que per aquells llunyans dies jo tenia un garbuix mental “de ca l’ample”. El meu nom, registrat com a Àngela, va derivar en Angeles, Angelina, Angelitina, Angi, Tina Tinita i no sé quantes variants més. La meva mare es dirigia a mi en castellà, el meu pare en català, i una de les àvies en gallec. Estaven convençuts que aquesta manera de fer ajudava a tenir més gran agilitat mental, però la veritat és que jo anava més perduda que un pop en un garatge.

El meu pare es deia Antoni, però la mare li deia Tonet. La mare es dia Marta però sovint el pare li deia “amor”. Així d’enrevessades anaven per a mi les coses quan encara es van complicar una mica més en néixer el meu germanet. Em van dir que es deia Andreu però, ves a saber per quina estranya raó, van acabar anomenant-lo “Cachirulo

Com era d’esperar, per païr i treure l’entrellat de tot això vaig haver de dedicar-hi hores, dies i molts mesos, tots els necessaris fins adonar-me que les coses no són blanques o negres; que poden ser grises, marronoses, blaves, verdes, vermelles, grogues, fumades, opaques, i a més, molt poques vegades arriben a ser prou transparents.

En fi que ja m’he tornat a perdre. Perdoneu… algú sap per on anava el fil del que estava tratant d’explicar?   Ês que tot segueix sent tan complicat…

Maleït virus, espero que no m’hagi picat.

Pilar Zabala

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress