gent presumeix de tenir molts amics, aquests posen al mateix sac amics i coneguts, per a ells tots són amics. Altres més selectius tenen els que es poden comptar amb els dits de la mà. Tenen pocs, però ben escollits. I després hi ha els que, senzillament no en tenen, són rebecs a connectar i posar confiança amb gent que no sigui del seu àmbit familiar.
Bé doncs jo sóc de les que en tenen pocs, bé poques, ja que són dones. Referent a homes són coneguts no amics. Aquesta situació, no sé per quina raó, em feia sentir incòmoda, tenia la necessitat de connectar amb algú més, algú diferent per integrar al meu petit grup d’amigues. Passaven els dies i les ganes seguien. Era absurd, ho sé, però tenia el pressentiment que algun dia passaria.
I va arribar, va començar en un somni. Era un ésser alt, home, dona?, no ho podria definir. Una nit i un altre, ens comunicàvem telepàticament, però al despertar no recordava les converses, això m’inquietava, fins a tal punt que vaig decidir no anar a dormir aquella nit… i un’ altre. No era normal aquesta actitud, ho havia d’oblidar, m’havia de treure aquestes cabòries del cap. I així ho vaig fer. Ja no hi volia pensar més, i vaig aconseguir-ho durant un temps. LLegiu-ne més »