7 –CREA UN RELAT QUE TINGUI LLOC EN UN PAÍS AMAGAT ALS MAPES.

 Una colla d’amics van decidir fer un viatge amb un vell cotxe per conèixer els Alps. Així ho feren, i com que el cotxe no corria gaire, podien fruir dels bonics paisatges que anaven trobant.

Mirant el mapa que portaven hi van trobar la frontera de Suïssa. Arribaren als Alps suïssos i trobaren una ruta que els portà fins el Mont Blanc, el massís més alt dels Alps.

Al baixar de l’alta muntanya, es van desorientar una mica, i van anar cap un hostal on al pati hi havia un gran mapa de la zona. El mapa indicava la direcció cap els diferents països que tenien accés al Mont Blanc. França, Suïssa, Itàlia …

Decidiren anar direcció Itàlia però quan havien recorregut 300 Km veieren com anava baixant una densa boira que quasi no els deixava veure l’asfalt . De sobte trobaren un gran tronc tallant la carretera i al costat un cartell on malgrat la boira es podia llegir: “Benvinguts al país d’Altaba”.

Buscaren ansiosament en el mapa que portaven aquest país per veure si havien equivocat la ruta però Altaba no figurava al mapa. Decidiren seguir avançant pel tros de carretera que quedava buit de branques d’arbre i de sobte es trobaren amb una gran porta de fusta. LLegiu-ne més »

7) Crea un relato que tenga lugar en un pais oculto a los mapas.

Viven debajo del suelo, en profundos agujeros y cavernas que se comunican entre ellas. Viven bajo nuestros pies y nadie los ha visto nunca. Viven bajo el hielo de Groenlandia. Viven sumergidos entre el mar y la tierra. Los radares no los pueden detectar.

En sus ciudades, reina la más absoluta oscuridad. Solo cuando viajan bajo la corteza de hielo sus blancos ojos, pueden percibir una leve luz. Su piel es blanquecina y desprovista completamente de vello. Se protegen de las gélidas temperaturas con una gruesa capa de sebo. Su único alimento es el plancton y las algas. Su reproducción es ovípara y forman núcleos de población que no superan los treinta individuos. Son hermafroditas. Si en algún grupo hay un exceso de un determinado sexo, pueden cambiar a voluntad.

Quizás te hayas preguntado alguna vez, como es posible que nunca hayamos encontrado este país oculto a los ojos de todo el mundo y cuya localización no consta en ningún mapa. No es difícil de comprender. Nosotros no los podemos ver ni localizar, pero ellos a nosotros sí que pueden hacerlo.  Con lo que han visto a lo largo de los siglos,  decidieron que era mejor permanecer ocultos y no dar a conocer su ubicación. Yo también lo hubiera hecho.

Rosa C.L.

Laumisita, Friscopenda, Jassinela, Lipesinda i Pasaminda. Cinc son les paraules que després de molts i costosos esforços he aconseguit inventar però, entre totes elles, he decidit quedar-me amb “JASSINELA”

Tot seguit m’he adonat que tinc un problema; no sé què puc fer amb aquesta paraula inventada. Simplement l’he escollida perquè la seva sonoritat em resulta força engrescadora, però es clar, això no és suficient, cal donar-li un ús que pugui encaixar en una determinada forma o contingut.

Confesso que he estat a punt de deixar-ho córrer, no tenia ganes de tornar a exprimir-me el cervell, però a la fi la curiositat i, per què no ho haig de dir?, el meu cabut amor propi, m’han empès a acceptar el repte; aixì és que he tancat els ulls i altre cop m’he tornat a concentrar:

“En un lloc d’aquesta malaurada terra nostra, un lloc que no us sé dir, existeix un petit país meravellós anomenat Jassinela. Es troba en un indret molt bell, protegit per un seguit de magestuoses muntanyes i esplendits arbres gegantins. Allà les pluges solen ser tranquil·les, els prats verdegen tot l’any i per tot arreu les flors llueixen els colors de l’Arc de Sant Martí. Els Jassinelencs són una bona gent molt curosa amb la natura i, a canvi, ella els proporciona els remeis i tots els aliments que necessiten regant els seus camps amb nombroses fonts d’aigua fresca.

Els habitants de Jassinela viuen en pau i són feliços perquè no desitgen més del que ja poseeixen. Desconeixen que és l’enveja, l’avaricia i la mentida i encara menys pensen planificar ni participar en cap guerra”.De sobte he obert els ulls i la crua realitat m’ha colpejat fort allà on fa més mal. En quin indret del món ets Jassinela? Estic segura que a la fi et trobarem el dia que, amb convicció i tots a l’hora, somiem fer-te possible.

Pilar Zabala

5 – DESENVOLUPA UNA HISTÒRIA EN LA QUE APAREIXI EL JOC DE FET I AMAGAR  PERÒ AMB LES REGLES CANVIADES.

 Les sis amigues estaven assegudes al voltant d’una taula, una mica avorrides perquè un cop s’explicaren com els havien anat les vacances, ja no sabien de que parlar i tenien molta mandra de tornar a pensar a que dedicarien el curs.

Una d’elles, la que havia dormit millor, de cop va dir: ja ho se, com que no tenim ganes de treballar, podem jugar a alguna cosa divertida i passar l’estona. Així anirem agafant energia per treballar la propera setmana.

Si, respongué la més emmandrida, però hem jugat a tantes coses que em fa recança haver de pensar en un joc diferent.

Ja ho tinc, digué la tercera en parlar. No cal buscar jocs nous, només agafar qualsevol dels que coneixem i canviar-ne les regles.

-Això sembla divertit però qui pensa en el joc i en les noves regles? Jo no tinc ganes de treballar tant. LLegiu-ne més »

Escribe un cuento en el que tu protagonista, deba esconder sus pensamientos. 

Mercedes tenía diez y seis años cuando ingreso en el convento de las Carmelitas Descalzas de Ciudad Suarez (Méjico). Su familia no tenía los recursos económicos suficientes para mantener a la octava de sus hijos. No era una muchacha agraciada físicamente, aunque tenía una mente ágil y despierta para los estudios. Es lo que motivo a sus padres a ingresarla en el convento. Allí recibiría los estudios que ellos no podían ofrecerle.

Después de realizar los dos años reglamentarios de noviciado, fue ordenada y destinada a la ciudad de Méjico DC, donde ingreso en su nuevo convento, a la vez que ingresaba en la universidad, para realizar los estudios de enfermería, profesión a la que se dedican las jóvenes de su orden que muestran aptitudes y capacidades. Más tarde son destinadas a cuidar enfermos en los hospitales que pertenecen a la orden y que tienen diseminados a lo largo y ancho de todo el mundo. A Mercedes le toco Barcelona. Una pequeña comunidad de hermanas, en el convento que regentaba una clínica geriátrica, situado en el barrio de Horta, cerca de la plaza Ibiza.

Nadie se había molestado a lo largo de aquellos años en averiguar si Mercedes era creyente o no, esto se daba por supuesto. Nadie se molesto en preguntarle qué era lo que ella deseaba de la vida. También se daba por supuesto que el hecho de haber recibido unos estudios universitarios y poder desarrollar su labor humanitaria, para la que había sido escogida, era suficiente motivo para que ella se sintiera feliz y realizada como persona.  Pero la dureza del trabajo unido a la dureza de las reglas del convento fue minando su cuerpo y su espíritu. LLegiu-ne més »

Narra en un màxim de 1000 paraules, la història d’un objecte que porta molt de temps amagat. Fes-ho com un monòlec interior.

3 – Narra en un màxim de 1000 paraules, la història d’un objecte que porta molt de temps amagat. Fes-ho com un monòlec interior.

Potser ja és hora de què surti a la llum, fa molts anys, que la Imelda en va soterrar perquè ningú pogués utilitzar el meu poder, però ja n’estic una mica cansat.

Sóc conscient que sóc un bonic passador per fer lluir encara més, els cabells de qualsevol dona que em faci servir, però a més a més, també sóc un petit tresor perquè estic fet d’or pur i això sempre acostuma a valdre molt.

Clar que la meva forma rectangular, amb una agulla que m’entravessa en diagonal per poder mantenir quiets els cabells, també es pot fer servir com una arma, ja que no costa gens clavar-la en un punt mortal. També m’han fet servir per obrir cadenats, potser per això l’Hipòlit, un cop va obrir el cofre del tresor i em va enterrar al fons de la terra, perquè ningú es pogués aprofitar de les meves utilitats.

Però ara, tot això s’ha acabat, vull sortir, brillar davant tothom que m’admirin i que em trobin encara més utilitats perquè crec que els objectes també tenim la nostra petita anima i hem de ser capaços de poder decidir el nostre destí. LLegiu-ne més »