nov 19

mocsBotriomicosis és el nom de la ciutat on viuen els micòcits, uns essers transparents que no es poden veure si no surten per les dues grans arcades de la ciutat. Pro són tan tímids que quasi mai gosen treure el nas. La seva època preferida de l’any es l’hivern, que és quan millor se’ls pot observar amb un cop d’ull i sense necessitat d’utilitzar el microscopi.

Botriomicosis és va formar a partir de l’esternut d’un gegant amb sinusitis. Aquell hivern va deixar caure un moc, -també gegant-  damunt del roc on actualment s’aixeca Botriomicosis. Allò va anar agafant cos i endurint-se ràpidament en contacte amb l’aire, el sol i la pluja.

Tot plegat, al poc temps  una parella de micòcits que pul·lulaven per els voltants, és va instal·lar en aquella massa on s’havien format diferents cavernes i van començar a procrear. Els primers, tan sols eren un  regalim aquos i transparent, una goteta petita e insignificant. Però a mida que avançava el temps, van començar adquirir una consistència més densa, amb tonalitats canviants del groc llimona al verd poma. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 17

Garbuix de pensaments

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 4 Comentaris »

 images emoticon“Les ciències avancen que és una barbaritat”. Jo per molt que corri i per molt esforç que faci sempre arribo tard a pujar, ni que sigui a l’ultim vagó, del  tren de les noves tecnologies,  sobretot  perquè cada dia passen a més velocitat.

Això que diré ara no te gairebé res a veure amb l’anterior comentari, però sí una mica amb la manera que, en general tenen els joves, i els no tan joves, d’escriure els missatges de what´s ups, prescindint de les més vocals possibles i substituint algunes consonants per altres.  Per exemple posant una K quan volen dir  QUE.

Diuen que el temps ès or, i estic d’acord, però em pregunto si  també a l’hora d’escriure cal estalviar-lo tant. Confesso que de bon començament em va costar una mica acceptar aquesta manera d’economitzar temps. Tingueu en compte que jo pertanyo a la vella escola, però això no vol dir que no aprovi que sigui el jovent qui marqui les regles del joc.

Un fet em porta a un altre de ben diferent,  coses del meu cap, que ja va per on vol… El cas és que l’altre dia vaig acompanyar la meva tieta a la LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 15

micoEra un dia que no s’acabava mai, estava cansada, avorrida, no em trobava bé. De sobte vaig tenir una idea i vaig agafar al diccionari. Mai m’havia parat a pensar la quantitat de paraules que podem fer servir, però en realitat les fem servir totes? Doncs es veu que si, d’una manera o altra. Obro a l’atzar una plana, agafo un llapis, tanco els ulls i faig un gargot a una paraula i… patapam!!! Ni fet a propòsit, endevines quina pot ser: Botriomicosis. No em vaig parar a mirar el que significava, i me’l vaig inventar. És una mena de mico estrafolari, tan lleig i esquerp que no el volen a cap parc zoològic, encara sort que no és cert i tot ha sigut una dèria de les meves, però de ser cert seria injust que per ser lleig i estrafolari no pogués tenir dret a què la gent conegués de la seva existència.

Clara Bruguera

Novembre 2020

Etiquetes:
nov 10

Aigua de Santa Rita….

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

fer de pages“Aigua de Santa Rita, acudeix sempre a la cita” …anava pensant en Josep mentre observava els arbres fruiters amb una mica de angoixa perquè les seves fulles començaven a mirar cap al terra mig mortes de set.

Cal que plogui si volem tenir una bona collita, li explica al seu net Xavier.

En Xavier ho tenia molt clar, ell no es dedicaria a fer de pagès, al menys no seria el tipus de pagès que era el seu avi que pensava més en les virtuts dels sants que en les seves pròpies. La fruita li agradava menjar-la però si li tocava fer de pagès, miraria de fer-ho instal•lant en els seus camps el reg amb el sistema de gota a gota que poc a poc s’anava fent popular i que a ell l’havia impressionat molt quan va visitar el desert del Neguev, on al mig de la terra i sorra si trobaren grans plantacions d’arbres fruiters, jardins de roses i altres meravelles.

Es clar que ben mirat, potser no es podien deixar als sants tant marginats, potser s’hauria de recorre a ells perquè ens ajudessin a aconseguir els diners per posar en pràctica totes les seves idees….. Així que “Santa Rita fes que plogui en el teu dia si poden ploure calerons també t’ho agrairia”.

 

Montserrat Sales

Octubre 2020

Etiquetes:
nov 09

sta lucia!Que Santa Lucia nos conserve la vista! En cualquier momento oímos decir esta frase principalmente cuando después de estar buscando un objeto y no hay manera de encontrarlo nos damos cuenta que lo teníamos delante

De los cinco sentidos que tenemos, diría que todos son vitales para vivir, pero el más vital diría que es la vista, pero caramba esta reflexión me hace pensar.

Días pasados vi un programa por T.V. en el cual entrevistaron a unos chicos de unos 14 años ciegos de nacimiento, con una vitalidad y un sentido del humor que me hicieron pensar. Uno aficionado al futbol quería ser de mayor periodista deportivo, y el segundo que practica natación y habiendo ganado en varias competiciones su aspiración era participar en las olimpiadas. Ellos no han visto nada nacieron así, desarrollando en su lugar unos sentidos más relevantes, la intuición, el tacto, el oído. Ahora bien, en el caso de que la ceguera ocurra cuando ya has saboreado colores, formas….el trauma es mayor pero la naturaleza les da el poder de aumentar los sentidos del oído, el tacto, la sensibilidad…

Bien para terminar voy a pedir a Santa Rita que me ayude a… -ya que es la patrona de los imposibles- comprender este mundo tan loco en que nos ha tocado vivir.

Clara Bruguera

Octubre 2020

 

Etiquetes:
nov 08

Rogativas

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 5 Comentaris »

sorderaQue santa Lucia me conserve la vista. Así rezaba el refrán que yo había oído toda mi vida, hasta que un gracioso añadió el siguiente epitafio: Que santa Lucia me conserve la vista,  porque el oído ya lo he perdido. Bien, pues este día me ha llegado.

El oído hace tiempo que me empezó a fallar. Primero me decía el doctor, que eran tapones de cera y me mandaba inyectar agua caliente a presión –por la enfermera, claro está- con una enorme jeringuilla metálica, que daba miedo pensar que aquello me lo iban a meter por la oreja. Las dos primeras veces la cosa funciono. Volvía a oír perfectamente, sin aquella sensación tan desagradable de los oídos taponados, como si estuviera sumergida en el fondo del mar.

La tercera vez que fui, me dijo que ya no me podían sacar los tapones porque la cera se había “solidificado”. ¿Qué quiere decir que no me los puede sacar? Pregunte alarmada…, Pues que deberemos reblandecer la cera para poder extraerla. Y ahí empezaron los baños matinales con agua oxigenada, o con los productos que me iban recetando el doctor o la propia farmacéutica. Finalmente me acostumbre a oír este sonido de olas, estos pitidos en mi oído o a preguntar cada vez que perdía alguna palabra en los diálogos de la tv.  LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 06

Prec a santa Bàrbara

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 5 Comentaris »

images llamps 4Santa Bàrbara beneïda, tú que ets al costat dels sants més sol·licitats et prego els diguis de part nostre que ja en tenim prou de pluja, que estem més que satisfets i agraïts per l’abundància dels seus dons, però que si us plau posin fi a la petició que els vàrem fer perquè amb la quantitat d’aigua que ens està caient ja en tenim més que suficient per un llarg temps.

Saps molt bé que durant una vuitena de dies vàrem sortir de matinada en processó demanant  compassió per nosaltres  i els nostres camps assedegats.  Tingues en compte que, a cada nou dia que passava es veien més secs i aterrossats. La llarga sequera ens estava colpejant  de mala manera en malbaratar  la nostra feina i el que haviem esperat rebre d’ella.

És ben clar que sense aigua no es pot aconseguir cap collita, però tot ha de tenir  la seva mesura. L’excés també es contraproduent i fins i tot pot arribar a ser desastrós.

Santeta meva, t’hauràs adonat que portem vuit dies de pluja, la mateixa quantitat de matinades que  vàrem sortir a implorar l’atenció dels teus companys i companyes  més influents. Ara, amb els camps anegats i els animals de granja tancats a l´estable, no tenim  cap dubte que els nostres precs han estat escoltats i fins i tot sobrepassats.  LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress