Laberint, Gegant, Arc de Sant Martí, Àncora, Caseta de nines
Avui m’he llevat amb la sensació de que actuo com un autòmat, un personatge d’aquells que repeteixen els mateixos gestos i fan les mateixes coses tan aviat com els dones corda: caminar cap a la dutxa, vestir-me, preparar l’esmorzar, gairebé sempre el mateix perquè és el que em ve de gust, aixecar les persianes, obrir el mòbil, seure a taula, escoltar la radio, rentar el plat, la tassa i la cullereta per després desar-ho al seu lloc. Tot seguit fer el llit, preparar… En fi, el rotllo matinal de cada dia.
Per sort aquesta apreciació meva ha durat poca estona. No hi ha dubte que la vida, com la paleta d’un pintor, és plena de colors que partint del blanc més pur i passant per tons vius i brillants com el vermell, el verd o el groc, també ens dona el més fumat i fosc de tots, el negre.
Amb tot això el que vull dir és que un cop superada la sensació de rutina i desànim, he observat que tinc al meu davant un lluminós i esplèndid dia de primavera, un fet que m’aporta optimisme i una certa dosi d’inspiració que estic disposada a aprofitar. Per començar em centraré en les cinc cartes del conegut “Joc Dixit” que tinc al davant: LLegiu-ne més »