jun 26

unnamed9La pintura que observo mostra el breu contorn d’una platja a l’estiu. A la part dreta despunta la figura d’un home que camina en direcció a l’aigua. A l’esquerra una dona i un nen es protegeixen del sol sota l’ombra d’un para-sol.

La situació no deixa de presentar un fet molt habitual per a tots els que tenim la sort de viure a prop del mar o per aquells que tenen l’oportunitat de passar-hi uns dies en temps de vacances. L’estiu ens dóna l’oportunitat d’allunyar-nos del brogit de la ciutat i del seu accelerat i estressant no-viure constant. Banyar-nos a mitja tarda en un mar en calma, prendre el sol, descansar damunt la sorra i asserenar-nos escoltant el murmuri imparable de les onades és un goig tan plaent que resulta dificil de descriure.

Sense haver-ho previst, aquests pensaments han dut a la meva ment un fet que va ocórrer ja fa uns quants anys. El moment es presentava amb tot el necessari per poder disfrutar d’un dia tranquil, però a l’hora de la veritat tot va resultar inesperadament complicat.

Va succeir en una platja de Salou, concretament en l’anomenada “dels capellans”. Jo era amb el meu marit i el nostre fillet de pocs mesos. Dúiem un para-sol i el nostre nadó era assegut ben content dins un gibrellet que vam omplir amb aigua de mar i unes quantes joguines perquè es distragués una estona.

Jo estava feliç de poder disfrutar d’aquells moments de serenor davant del mar. Tot era perfecte i em vaig permetre la distracció de LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 12

Tija i Ganivet

Aquesta carta emprovoca una sensació molt particular. Suposo que si aquest escrit cau en mans d’algun psiquiatre, li faltarà temps per tancar-me a Sant Boi, però li ben asseguro, que tot és fruit de la meva imaginació.

Les tiges em figuro que és la societat que ens envolta i el ganivet blancuna dona. És una dona que es troba captivà, lligada, presonera d’una societat que l’envolta i la paralitza. És una dona que no accepta les normes establertes. Es veu que és una lluitadora. Encara que es troba lligada de mans, treu forces suficients per anar segant les tiges que la subjecten.

A poc a poc, es va deslliurant. Li està costant un gran esforç. Mentre ella continua lluitant per tallar els lligams, la tija no cedeix ni un pam i prossegueix la persecució per tornar-la al seu lloc. Però ella a escollit ser lliure i no poden aturar-la.

Rosa C.L.

maig 2023

Etiquetes:
jun 08

4.900+ Enredado Ovillo De Lana Fotografías de stock, fotos e imágenes  libres de derechos - iStock

M’imagino la vida com un gran cabdell de llana, ple de nusos i embolics que no podem desfer si no hi arribem a temps. A mesura que passen els anys el cabdell és fa cada vegada més gros depenent del que duri la nostra vida. Més anys viscuts més gran es farà el cabdell.

Els primers anys de vida el cabdell es veu sense cap nus, és  tot uniforme. La “llana”, en tocar-la és flonja, suau tens ganes de tocar-la i abraçar-la, però a mesura que passen els anys, a l’entrar a l’adolescència es van fent algun petit nus que no se li dóna importància i allà queda,.

Altres apareixen de cop. Intentem desfer-lo, ens costa i al final ho aconseguim, però aquell tros de llana que ha estat oprimit pel maleït nus ja no tornarà a ser igual, aquell tros de llana al notaras aspre al tacte i així quedarà. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 23

Writer Writing On Computer Paper Sheet Vector Illustration Flat Cartoon  Person Editor Write Electronic Book Text Top View Laptop With Writing  Letter Or Journal Journalist Author Working Clipart Stock Illustration -  Download

Benvolgut paper imaginari,

Et tinc davant i no sé què imprimir, el meu cap és un embolic de lletres, que m’és impossible d’ordenar en aquest moment, donant-li un sentit i formar frases que siguin coherents i expressin el que voldria dir-te, bé a tu no, en tot cas a qui volgués perdre uns minuts en interpretar-ho.

Et miro i no ets un paper que pugui tocar i rebregar en cas que no m’agradi el que he escrit, només et puc mirar, imprimir les lletres de manera que tinguin un sentit, si m’equivoco rectifico, segueixo i no gasto paper ni tinta ni goma d’esborrar en cas que escrigués a llapis.

Quin gran invent l’ordinador! Això sí, no oblidem que abans que tu hi havia les famoses màquines d’escriure, on també havíem de fer “anar els dits” buscant les lletres corresponents… però si he de ser sincera, trobo a faltar el so del teclat, no és el mateix i el “crec” que feia en passar de línia… treure el paper i posar-ne un altre… fent anar el “carro”, sí, li dèiem el carro, curiós oi?

Bé, et deixo. No sé si m’ha servit de molta ajuda, però almenys ha servit per descarregar unes quantes paraules i deixar lloc a les que verdaderament tinguin un sentit i les pugui expressar en un altre moment.

Clara Bruguera

Gener 2022

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress