Des de feia molts anys, anava cavalcant sobre un cavall esquàlid i famolenc darrere d’una quimera que donés sentit a la seva existència. Els seus vestits, amb el temps, s’havien convertit amb un conjunt de parracs i quan es creuava amb la gent dels pobles, aquests s’amagaven perquè semblava més un espectre que una persona. Ell no parava de cavalcar. Era dur buscar una quimera sense saber el que s’estava buscant. Però el cavaller sabia que quan la trobés la seva vida es completaria i podria trobar la felicitat.

Arribà a un blau riu que amb els reflexos del sol semblava fet d’oscil.lants ones blavenques i d’altres daurades. Baixà del cavall i pogué apagar la gran set que sentia, però l’aigua no era la quimera que buscava. Amb les poques forces que li quedaven, seguí el seu camí. Tampoc va trobar el que buscava al mirar amb desig de caminar-hi, aquell gran desert, de fina sorra rogenca. No sentia que omplís el seu interior, així que continuà caminant, mentre anava descobrint llocs meravellosos, però que tampoc corresponien a la quimera que ell portava en el seu interior.

El paisatge anà canviant. Ara començava a trobar herbes, arbres, boniques flors de tots colors, però cap d’aquests elements era la continuïtat d’ell mateix que anava buscant. De sobte veié a la llunyania una paret verda, semblava plena de plantes i si va acostar. Era un tancat en forma de rectangle i tenia tots els costats coberts d’unes espesses plantes enfiladisses. El cor li va començar a bategar ràpidament. Sabia que havia arribat a la fi del seu viatge. Estava segur que la seva quimera, la que havia estat buscant tants anys, la que era la continuació de la seva vida, el seu destí, estava allà dintre, dins d’aquell enorme rectangle. LLegiu-ne més »

No he oblidat aquelles llunyanes vacances d’estiu. Jo tenia vuit anys quan els avis Marcelí i Rosa em van dur a passar el mes d’agost a la casa que uns amics seus tenien a Astúries. La idea era que allí em podia refer i agafar més bon color després d’una malaltia que m’havia deixat amb un preocupant estat anímic.

El lloc d’aquell destí era a poca distància d’un petit poble rural amb no gaires habitants. Recordo molt bé la casa on ens vàrem allotjar. Es tractava d’una antiga construcció de pedra a la que s’havien afegit molts elements de fusta, tant a l’interior com a l’exterior, cosa que li conferia un aspecte molt agradable i acollidor. A més, es trobava al bell mig d’un extens prat envoltat de muntanyes i envoltat per les tranquil·les aigües d’un riu no gaire profund.

Pot donar la impressió que la solitud d’aquell indret i la falta d’amics no eren el millor lloc per a una nena de la meva edat, però el cert és que jo de seguida em vaig trobar a gust i feliç emmig d’un paisatge que fins llavors tans sols havia vist a les pel·lícules o en alguna postal. LLegiu-ne més »

Así lo llaman. Y todo el mundo quiere ir a ese mágico lugar que pocos tienen la suerte de ver en su vida. Dicen que en ese bosque, en las noches de luna llena, ocurren cosas extrañas. Tan extrañas como maravillosas.

Todo comenzó un día de tormenta. Las nubes negras taparon la luz que había iluminado hasta entonces el arbolado y la luna permanecía impasible observando la escena desde su plácido lugar en el cielo. Se desataron furiosas tormentas, con gran cantidad de rayos y truenos que cruzaban rabiosos la atmósfera de un lado a otro. Todos los seres del bosque se refugiaron atemorizados donde pudieron, en los troncos de los árboles, en las cuevas, en los huecos de las piedras…

Pronto el agua cayó como nunca antes y subió a cotas jamás alcanzadas, formando un pantano acordonado por las colinas que circundaban el bosque. Y sucedió. El agua caída que ahogaba todo el espacio, se llenó de una luz intensa, procedente de algún punto de la luna, traspasó el tronco leñoso de los árboles y tiñó de un verde fosforescente la savia que circulaba por el bosque. Cuando las aguas volvieron a su cauce, y fue reabsorbido el exceso de líquido, comenzaron a suceder los hechos inexplicables. En su interior todo ser vivo sólo crecía y se reproducía en las noches de luna llena. La vida, la calma y la serenidad se extendían por todo su espacio. LLegiu-ne més »

Cada vint-i-vuit dies es produeix un petit miracle en el bosc que envolta Vilajoia. Cada nit de lluna plena el bosc es transforma. On hi ha una vella soca, apareix una porta menuda, pintada de color verd, amb un fanalet de color vermell, que il·lumina el camí que s’endinsa dins del bosc. Al darrere apareix un petit hort amb flors i plantes aromàtiques que brillen i serveixen perquè les fades recol·lectin polsim de plata per poder volar. És la caseta del nan Cascanous.

Al seu voltant han sorgit grans bolets de diferents colors, que fan de nius i de caus per les diferents bestioles del bosc: cuques fluorescents, centpeus ballarins o escarabats banyuts i voladors.

Els roures i les alzines, són els avis del bosc. Són els vigilants i cuidadors de totes les criatures màgiques. Fan créixer les seves branques per formar un mur atapeït i compacte, que protegeix el bosc perquè ningú traspassi els seus marges durant la nit de lluna plena.  LLegiu-ne més »

Visc al centre de la ciutat. Un dia en una sortida que vaig fer amb la família vaig descobrir un petit bosc que es trobava a pocs kilòmetres d’on vivíem i em va fascinar. D’entrada no tenia res d’especial, però em vaig sentir atreta per ell.

Anaven passant els dies i sentia la necessitat de tornar-hi. Somiava cada nit en ell, no me’l treia del cap i vaig prendre una decisió. Una tarda, ja entrada la nit, agafo el cotxe i en arribar em va agafar un calfred, una mena d’angoixa, el bosc havia canviat no era com jo el recordava i que tenia a la ment i que em feia perdre la son.

No vaig deixar que la por s’apoderés de mi i vaig reaccionar dient-m’hi a mi mateixa que quan el vaig descobrir era en ple dia, i ara ja és de nit, tot es veu diferent, no és com en ple dia que tot te una gamma de colors diferents, els verds dels arbres, les flors silvestres, a la nit tot té un mateix to de color, només es diferencien per la claror de la lluna… i vaig tornar cap a casa. LLegiu-ne més »

En un indret molt llunyà, hi havia una vall amb un bonic i petit poblet travessat per un rierol i vorejat per un bosc que s’anava enfilant cap el cim d’una alta muntanya, tot resseguint una cascada d’aigües clares i cristal·lines que anaven a formar part del riu. Era un indret meravellós, solejat i on no hi faltava l’aigua, així que tant als camps sembrats dels camperols com al bosc la vegetació creixia ràpida i harmoniosament.

Però amb el pas dels anys, els vilatans s’adonaren que així com el que plantaven a la vall, creixia cada dia una mica, la vegetació del bosc només ho feia quan hi havia lluna plena, fins i tot quan arribava la tardor, les fulles dels arbres només queien o canviaven de color les nits que lluïa aquesta lluna al cel.

Un parell de vailets del poble, en Dídac i l’Enric, van decidir anar a acampar al bosc uns quants dies tot esperant descobrir que hi passava,  perquè feia poc que la lluna plena, havia omplert de claror el cel il·luminant tot l’indret. Quan es feu de nit, un cop ben arraulits dins els seus sacs, es posaren a menjar un dels entrepans que havien portat. No era prudent fer foc al bosc, mentre ho feien, en el silenci i solitud que els envoltava, van sentir uns petits gemecs. LLegiu-ne més »