jun 29

Dixit-Cartas.jpg 1Las primeras estrellas empezaban a brillar en el tapiz celeste. Con más intensidad unas que otras, con parpadeos luminosos o quietas e inamovibles, azules, amarillas, naranjas o blancas…El reloj sin agujas marcaba los segundos, minutos y las horas en silencio. Una gruesa cadena dorada de eslabones, pendía de una argolla.

Mientras el tapiz celeste se iluminaba, el hombre de papel encamino lentamente sus pasos hacia un destino incierto. La fragilidad de su cuerpo –no era más que simples hojas de papel superpuestas unas sobre otras- no le permitía avanzar más rápidamente- De pronto una suave brisa empezó a mover las hojas de los árboles y  también las hojas del hombre de papel. Se fueron desprendiendo poco a poco y se quedaron revoloteando a su alrededor, como blancas palomas que no encuentran el palomar de donde han iniciado el vuelo. Una gran nube negra empezó a formarse en lo alto del firmamento tachonado de estrellas y lentamente fueron apagándose sus luces. Y el hombre de papel se perdió en la oscura noche. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 22

Dixit-CartasEl Nemesi era un home fosc, de caràcter i de fets. Anava vestit de negre amb un gran barret i un bastó. L’anomenaven el bruixot maligne del llac perquè sempre sortien udols de la misteriosa casa que hi havia al bell mig de l’aigua. Ell hi arribava volant misteriosament fins que trobava els esglaons que pujava lentament, fent replicar el seu bastó per totes les escales. A dalt de l’escalinata hi havia una porta que sempre estava oberta, malgrat que de dins mai en sortia cap llum, només foscor i sensació de desànim.

L’Albert un noi molt eixerit, tenia molta curiositat del que es podia trobar dins d’aquella casa, així que un dia, va agafar la seva fona i es decidí a demanar amb tota la força de la seva ment, a la fada Mireia que vivia a prop del llac i era la seva amiga, que l’ajudés per poder-i arribar. La fada que era una noia eixerida i bona, va posar al seu servei una barca invisible i li va dir que si necessitava qualsevol cosa que li enviés un missatge disparant algun objecte amb la seva fona, que ella l’ajudaria. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 15

Relat inspirat en quatre imatges d’un joc de cartes

8bef4868ce452842c65b9c1315b63775homenotDe debò que era un país desconcertant, allí gairebé tot passava de manera diferent a com es feia en altres llocs, i el més curiós és que la gent ho vivia com la cosa més natural del món.

Mireu si n’era d’estrany que quan plovia, ja fos poc o molt, també feia sol i quan només feia sol era tant el que escalfava que tothom es protegia sota l’ombra del paraigües. Tant era així que en les hores puntes era impossible distingir a ningú, tot era un garbuix de paraigües multicolors que es desplaçaven amunt i avall en les dues direccions del seu únic carrer. Per això el paraigües era un complement tan necessari que ja formava part de la vestimenta habitual, com podia ser la bossa, la cartera o el barret.

L’alimentació d’aquell país es basava sobretot en el cultiu dels girasols. D’ells n’obtenien les pipes que un cop torrades o fetes farina servien per a fer pa, macarrons, encimentar parets, enganxar segells i cromos i tota classe de botons. També n’extreien l’oli per amanir les verdures, enllustrar sabates i cabells i brunyir llaunes, cassoles i gibrells. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 15

10 ideas de Juegos | juegos de cartas, juegos, cartas

A continuació podreu gaudir d’una serie de narracions creades a partir d’un joc de cartes anomenat DIXIT. Cada Bloguera ha escollit quatre cartes. Un cop feta la selecció, cadascuna ha redactat un escrit relacionat amb les imatges de les cartes escollides. Vols probar?

Etiquetes:
feb 27

índice50Es comenta que en un temps passat, i en un  indret incert de l’Aitxuri, la muntanya més alta del país vasc, va existir una gran diversitat d’éssers força estranys, que vivien amagats en obscurs amagatalls, ben protegits  per espessos i espinosos boscos.

Entre tots aquelles éssers, alguns d’ells veritablement lletjos i fins i tot monstruosos, hi havia una criatura de dolça aparenca i rostre bellíssim que cada dia, just a mitja nit, es dirigia vers una font propera per emmirallar-se en les seves cristal·lines aigües i pentinar els seus  abundosos i llargs cabells daurats.

La nostra protagonista pertanyia a l’estirp de les Làmies i, igual que  totes elles, lluïa un cos cimbrejant i esbelt com un jonc. Es pot dir que hauria  passat ben bé per una fada si els seus peus deformats, semblants als d’un ànec, no delatessin  la seva veritable condició.

El cas és que no entrava en els plans d’aquella Làmia passar la resta dels seus dies a l’ombra de la nit. Ella desitjava contemplar els boscos i els rius amb la plena lluïssor del sol, sense haver de patir constantment la por a ser  condemnada si la sorprenien les primeres llums de l’alba. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 24

El Tió de Nadal

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

cagatioUn diumenge de tardor, passejava amb els amics per un camí d’un bosc que anava seguint el curs d’un rierol. El dia era esplèndid,i esperonava els sentits, amb l’escalfor del sol, el soroll de l’aigua i una gran varietat de colors que anaven des de el verd al vermell passant pel groc, marró i taronja segons la personalitat de cada arbre. Si estava tan bé que varem seure al peu d’un arbre a fer un mos mentre gaudíem d’aquells pau

Mentre notàvem aquell solet tan agradable, de sobte, sentirem uns gemecs. Després de mirar per tot arreu, a sota d’un munt de fulles d’un castanyer i trobarem un vell i gros tronc. En veure gemegar un tronc no ens ho podíem creure.

  • Com potser que ploris?
  • Ah! Digué el tronc, a sobre d’adults, no saben res, ni tan sol la mitologia del seu país. I mirant-nos amb ulls tristos, ens digué:
  • Ara, si podeu estar calladets una estona, us explicaré la meva història.

Quan acaba la tardor i comença el fred, arriba el solstici d’hivern. Fa molt, molt de temps jo només era un tronc que servia per cremar a les llars de les cases i el meu objectiu era obsequiar els seus habitants. Primer, quan estava encès a la llar, els obsequiava amb llum i escalfor, després hi vaig afegir torrons, neules i llaminadures i últimament inclús petites joguines LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 22

El Trasgo

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 6 Comentaris »

TrasguVerano del 72. Mis padres me han dado permiso para ir de vacaciones con mi prima Gloria a Galicia. Iremos en tren y luego allí nos moveremos en autoestop, para que nos alcance el presupuesto tan ajustado que tenemos. Dormiremos en albergues juveniles y comeremos a base de bocatas. Quizás algún dia nos llegue para comer en alguna fonda.

Ya hemos llegado. Estamos en Cambados, en un albergue. Hemos conocido a dos chicos muy majos de Burgos. Son profesores y están con un grupo de alumnos en unos campeonatos infantiles de fútbol. Nos han invitado a salir esta noche para visitar el pueblo y tomar unas sidras.

En la tasca del pueblo hemos conocido a un señor muy mayor que contaba historias a quien quisiera escuchar, por unas cuantas pesetas. Me he acercado y sentada cerca de la lumbre me he dejado llevar por su relato.

Ha empezado explicando lo que es un trasgo. Parece ser que se trata de un ser mitológico propio de la mitología clásica gallega, aunque también está presente en la tradición de muchas culturas del norte de España, como pueden ser la asturiana, la castellana o la cántabra. En algunos lugares de Europa se le conoce como gnomo. Vive en el hogar y tiene un carácter travieso e inquieto. Se le representa como un hombre pequeño y cojo de la pierna derecha, con la piel morena y vestido de rojo y tocado de un gorro picudo también rojo. Parece ser que tiene un agujero, en la mano izquierda. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress