jul 08

Fantasia

En aquest repte proposem que deixeu volar la vostra imaginació. No hi ha cap barrera, qualsevol món, situació o personatge fantàstic que puguis imaginar, es pot fer realitat sobre un full de paper. T’atreveixes?

Etiquetes:
jul 08

La isla fantasma

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

IslaDicen que cuando menos te lo esperas aparece en el horizonte. Cerca de Menorca, existe una isla fantasma que aparece y desaparece. No se puede visitar, porque existe el peligro de que desaparezca mientras te encuentras en ella. Toda aquella persona que ha querido descubrir y explorar la isla, no ha vuelto para contarlo.

Esta información tan surrealista llego a mis oídos, durante una noche bochornosa de verano, tomando una clara en la terraza del  hotel San Luis de Menorca. Mi prima y yo pasábamos unos días de vacaciones visitando la isla.  Durante nuestra estancia en el hotel,  habíamos hecho amistad con dos chicos de Burgos, profesores de educación física y que se hallaban con un grupo de alumnos de viaje de fin de curso. Ellos nos contaron el misterio de la isla fantasma, una isla que aparece y desaparece y que según cuentan los viejos del lugar,  quien logra visitarla no regresa jamás. Nosotras estábamos convencidas, que solo era una treta para engatusarnos y llevarnos al huerto.

Habéis oído alguna vez aquel dicho que dice: “la curiosidad mato al gato”, pues esto es lo que nos paso a mi prima y a mí. Fuimos un día de visita turística a Ciudadela. Queríamos comprar algún suvenir para regalar a nuestros padres como recuerdo de nuestro viaje. Encontramos en una callejuela, cerca del puerto, una pequeña tienda de objetos de artesanía de la isla. El señor que nos atendió, tenía un aire marinero, de viejo lobo de mar. No podía ir más acorde con la tienda, el paisaje, la ciudad, el ambiente…, Le encantaba hablar y explicarnos el origen de algunos de los objetos que tenía expuestos. Entre ellos había una figura que representaba un hombre con sombrero montado en un caballo. O al menos esto me parecía a mí, se llamaba siurell o silbato. Al parecer lo usaban los pastores para reunir a las ovejas, aunque también se utilizaba como instrumento musical en muchos bailes y danzas típicas de la isla. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 30

10 ideas de Juegos | juegos de cartas, juegos, cartas

A continuació podreu gaudir d’una serie de narracions creades a partir d’un joc de cartes anomenat DIXIT. Cada Bloguera ha escollit quatre cartes. Un cop feta la selecció, cadascuna ha redactat un escrit relacionat amb les imatges de les cartes escollides. Vols probar?

Etiquetes:
jun 29

Dixit-Cartas.jpg 1Las primeras estrellas empezaban a brillar en el tapiz celeste. Con más intensidad unas que otras, con parpadeos luminosos o quietas e inamovibles, azules, amarillas, naranjas o blancas…El reloj sin agujas marcaba los segundos, minutos y las horas en silencio. Una gruesa cadena dorada de eslabones, pendía de una argolla.

Mientras el tapiz celeste se iluminaba, el hombre de papel encamino lentamente sus pasos hacia un destino incierto. La fragilidad de su cuerpo –no era más que simples hojas de papel superpuestas unas sobre otras- no le permitía avanzar más rápidamente- De pronto una suave brisa empezó a mover las hojas de los árboles y  también las hojas del hombre de papel. Se fueron desprendiendo poco a poco y se quedaron revoloteando a su alrededor, como blancas palomas que no encuentran el palomar de donde han iniciado el vuelo. Una gran nube negra empezó a formarse en lo alto del firmamento tachonado de estrellas y lentamente fueron apagándose sus luces. Y el hombre de papel se perdió en la oscura noche. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 22

Dixit-CartasEl Nemesi era un home fosc, de caràcter i de fets. Anava vestit de negre amb un gran barret i un bastó. L’anomenaven el bruixot maligne del llac perquè sempre sortien udols de la misteriosa casa que hi havia al bell mig de l’aigua. Ell hi arribava volant misteriosament fins que trobava els esglaons que pujava lentament, fent replicar el seu bastó per totes les escales. A dalt de l’escalinata hi havia una porta que sempre estava oberta, malgrat que de dins mai en sortia cap llum, només foscor i sensació de desànim.

L’Albert un noi molt eixerit, tenia molta curiositat del que es podia trobar dins d’aquella casa, així que un dia, va agafar la seva fona i es decidí a demanar amb tota la força de la seva ment, a la fada Mireia que vivia a prop del llac i era la seva amiga, que l’ajudés per poder-i arribar. La fada que era una noia eixerida i bona, va posar al seu servei una barca invisible i li va dir que si necessitava qualsevol cosa que li enviés un missatge disparant algun objecte amb la seva fona, que ella l’ajudaria. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 15

Relat inspirat en quatre imatges d’un joc de cartes

8bef4868ce452842c65b9c1315b63775homenotDe debò que era un país desconcertant, allí gairebé tot passava de manera diferent a com es feia en altres llocs, i el més curiós és que la gent ho vivia com la cosa més natural del món.

Mireu si n’era d’estrany que quan plovia, ja fos poc o molt, també feia sol i quan només feia sol era tant el que escalfava que tothom es protegia sota l’ombra del paraigües. Tant era així que en les hores puntes era impossible distingir a ningú, tot era un garbuix de paraigües multicolors que es desplaçaven amunt i avall en les dues direccions del seu únic carrer. Per això el paraigües era un complement tan necessari que ja formava part de la vestimenta habitual, com podia ser la bossa, la cartera o el barret.

L’alimentació d’aquell país es basava sobretot en el cultiu dels girasols. D’ells n’obtenien les pipes que un cop torrades o fetes farina servien per a fer pa, macarrons, encimentar parets, enganxar segells i cromos i tota classe de botons. També n’extreien l’oli per amanir les verdures, enllustrar sabates i cabells i brunyir llaunes, cassoles i gibrells. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 27

índice50Es comenta que en un temps passat, i en un  indret incert de l’Aitxuri, la muntanya més alta del país vasc, va existir una gran diversitat d’éssers força estranys, que vivien amagats en obscurs amagatalls, ben protegits  per espessos i espinosos boscos.

Entre tots aquelles éssers, alguns d’ells veritablement lletjos i fins i tot monstruosos, hi havia una criatura de dolça aparenca i rostre bellíssim que cada dia, just a mitja nit, es dirigia vers una font propera per emmirallar-se en les seves cristal·lines aigües i pentinar els seus  abundosos i llargs cabells daurats.

La nostra protagonista pertanyia a l’estirp de les Làmies i, igual que  totes elles, lluïa un cos cimbrejant i esbelt com un jonc. Es pot dir que hauria  passat ben bé per una fada si els seus peus deformats, semblants als d’un ànec, no delatessin  la seva veritable condició.

El cas és que no entrava en els plans d’aquella Làmia passar la resta dels seus dies a l’ombra de la nit. Ella desitjava contemplar els boscos i els rius amb la plena lluïssor del sol, sense haver de patir constantment la por a ser  condemnada si la sorprenien les primeres llums de l’alba. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress