jul 16

humor negroL’humor negre és un tipus d’humor sobre temes inapropiats que s’exerceix a propòsit de coses que suscitarien, contemplades des d’una altra perspectiva, pietat, terror, llàstima o emocions semblants. Qüestiona o analitza situacions socials que generalment són serioses mitjançant la sàtira. També s’inclou el sarcasme i la sàtira, generalment per induir al públic el pensament crític, la reflexió o la commoció.

Pertoca els temes més foscos i dolorosos per a l’ésser humà i que, per norma general, solen resultar controvertits i polèmics per a la societat perquè estan relacionats amb la moral i l’ètica.

 

Definició de Wikipedia

Etiquetes:
jul 16

Mayte y Puri

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

Telma i LouiseMayte y Puri, dos amigas de aquellas de toda la vida, llevaban más de cinco años sin verse. Antes de la pandemia, habían compartido apartamento para las vacaciones, crucero por la Riviera Maya, los hijos habían ido al mismo colegio…, en fin, una amistad a prueba de bomba. Durante estos años, no habían perdido el contacto. Hablaban diariamente por teléfono, por lo que estaban al día de lo que le sucedía a una y a la otra.

Así fue como Mayte supo de los problemas de pareja de Puri. Su marido había empeorado su adicción a la bebida y a las drogas, desde que había perdido el trabajo. Su carácter se volvió cada vez más agresivo, incluso llego a golpearla, un día que la cena no estaba terminada a su hora. Mayte le decía que lo dejara, que no valía la pena seguir aguantando aquella situación, pero Puri decía que quizás más adelante, si encontraba trabajo cambiaria su carácter.  Pero no fue así.

Finalmente la pandemia fue controlada. Todo el mundo había recibido su dosis de AstraZeneca y por fin aquel verano podrían reunirse de nuevo las dos familias para pasar juntos las vacaciones. Querían organizar un viaje por todo lo alto y para ello quedaron aquel fin de semana para verse en casa de Puri y hacer una barbacoa en el jardín, mientras planificaban el viaje. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 12

Er Bitxo

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

Los insectos pierden su capacidad voladora por el viento, tal cómo ya dijo  Darwin - AS.comIba Tacirupeca por el bosque y de pronto, zas…, un bicho que se le mete por la oreja. Le hace cosquillas. Nota sus diminutas extremidades trepar hacia el interior del oído.  Intenta sacárselo con el dedo, pero cada vez se va metiendo más hacia el interior. Piensa,  que se quedara pegado a la cera. Cuando vaya a que le saquen los tapones, saldrá pegado lo que quede de él. Que equivocada que estaba. Porque er bitxo no encontró cera a su paso. Llego hasta el Tímpano lo traspaso y acabo instalándose en la Cavidad Timpánica. Se alejo todo lo que pudo del Martillo y del Yunque, porque allí rebotaban todos los sonidos que llegaban del exterior y acabo finalmente alojándose en la Trompa de Eustaquio, un lugar mucho más tranquilo y confortable.

Des de aquel día Tacirupeca, empezó a oír toda clase de ruidos en el interior de su oído. Unos días era un suave pitido, otros, sonaba como el motor de un coche, era insoportable. Pero el ser humano tiene una gran capacidad de adaptación al medio y a los cambios i Tacirupeca término adaptándose a los sonidos que le producía er bitxo cuando deambulaba por el interior de su oído. Incluso cuando los sonidos cesaban porque er bitxo decidía descansar, Tacirupeca movía la cabeza con movimientos rápidos, hasta conseguir que se despertara y empezara de nuevo a deambular y a realizar sus habituales sonidos. Hasta el día de hoy.

Martina del Clot

abril 2021

Etiquetes:
jul 06

miedo-2Tots tenim por a alguna cosa en concret. Potser són petits animalons com una aranya o un escarabat, potser una mica més gran com una serp. També podem tenir por a la foscor i fins i tot tenir por de començar en un nou lloc de treball, d’entrar en segons quins llocs, com pot ser un cementiri… I tu a què tens por?

 

Etiquetes:
jul 06

El taüt

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

CARROZAAAAAATant va patir pensant que es moria, que un bon dia es va morir d’angoixa. Sabia que havien enterrat viva a una besàvia i era allò que més por li feia, pensant que potser també li podria passar el mateix. Si es refredava, tenia por de morir-se, si li sortia un gra, tenia por de morir d’una infecció, si es feia un petit tall o una ferida lleu, tenia por de morir dessagnada.

Com que venia d’una família rica i pudent, antics indians tractants d’esclaus, i com que era la pubilla de la casa, la varen vestir amb un vestit de núvia que havia estat de l’àvia, ple de puntes i blondes, gases i tuls. Al front li varen col·locar una diadema de flors blanques i un vel de gasa quasi transparent, per cobrir el seu Immaculat cos de cap a peus. Van dipositar suaument el seu cos, dins d’un taüt folrat de vellut i amb un petit coixí per tenir el cap recolzat més còmodament. Cosa que va agrair.

Com és que podia descriure tan detalladament la seva vetlla? Era com si estigues damunt un petit núvol, des d’on podia observar tot allò que estava passant; tot allò que li estava passant a ella. Podia veure i sentir com plorava la mare i les seves germanes. Com els diferents membres de la família cosins, cosines, tiets i tietes anaven desfilant per davant del taüt, eixugant-se les llàgrimes. El pare es va tancar a la biblioteca, sense voler parlar ni veure a ningú, amb l’única companyia d’en Tristan, el vell gos predigué que seia mansament al seu costat, aixecant de tant en tant les orelles a la guaita que l’amo li manes quelcom. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 05

L’enterrador

Escrit per Clara Bruguera Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

Las similitudes entre el papa y los faraones egipcios ¿Coincidencias? |  Resolviendo Acertijos NWOTotes les feines mereixen un respecte sigui quina sigui la categoria, des de la senyora o senyor que s’encarreguen de la neteja fins l’alt càrrec de qualsevol professió. Doncs bé, vaig conèixer una persona que era ”enterrador”, aquesta paraula no m’agrada gens, millor diré que treballava en una funerària. I la veritat és que el que feia era enterrar als difunts, posar-los al nínxol, o sigui dins de la caixa o a l’urna en la que hi havien les cendres del difunt.

Ens vèiem molt de tant en tant i quan ens trobàvem podíem passar hores parlant de la seva feina  i jo el respectava i l’escoltava. Estava obsessionat amb la seva feina i per molt que jo li digués que ho deixés per una temporada es negava, deia que els difunts per a ell eren com si fossin uns “objectes” que en  un moment havien tingut  una vida i una ànima i ara s‘havien convertit en uns objectes els quals havien que tenir un tracte especial. L’ànima ja no estava dins seu i el cos ja no tenia vida i era ell el que en certa manera havia de fer-li un comiat ell sol, molt particular. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress