El repte núm. 1 corresponent al mes de gener es va centrar en un objecte molt comú: les sabates. Tanta varietat de calçat ens pot inspirar i fer narracions i relats curts on la imaginació deambula lliurement per l’espai. Només cal que la capturis i la facis teva.

La meva companya i jo estàvem descansant plàcidament a l’estant de la sabateria de 2a ma del poble, just quan hi tocava un solet de primavera que ajudava els vianants a parar-se a l’aparador tot admirant el nostre color vermell lluent, i els harmoniosos i alts talons metàl•lics sobre els que reposàvem.

De sobte, vam veure al carrer uns dona molt ben vestida amb cabells rinxolats que després de mirar cap a tots costats, entrà a la botiga.

- Bon dia, digué. Pesa molt el taló metàl•lic d’aquestes sabates vermelles de l’aparador? I les tindríeu en un número 38?

- -El taló no pesa gens perquè està buit per dins. Ara li dic si tenim el seu número, respongué el venedor tot entrant al magatzem.

- Ho sento molt senyora, però les de l’aparador són les últimes que ens queden i son un 37. LLegiu-ne més »

Monumento de los zapatos de Budapest

En diem sabatilles a aquests objectes que ens posem als peus per caminar, així que ens aixequem del llit. Són objectes que ens protegeixen de la fredor del terra i també eviten que ens fem mal amb alguna d’aquelles sorretes punxadisses que portem a casa enganxades a les soles de les sabates, quan tornem del carrer.

Sabatilles… em pregunto que ves a saber d’on li ve aquest nom tan bonic però, sigui com sigui, és una paraula que m’agrada pronunciar, és suau i tendra i em du cap a una recorrent fantasia plena de màgia i misteri.

Així mateix, si parlem de sabates, botes i botins, avui dia no cal patir. Hi ha un fotimer de models, formes, colors i qualitats on poder escollir segons sigui el poder adquisitiu de cadascú., i pel que fa al tema de l’esport, l’adaptació per a cadascun d’ells ofereix infinites possibilitats. Una altra cosa són les circumstàncies que aconsellen acudir a algun centre ortopèdic quan els peus pateixen una problemàtica delicada. Llavors cal deixar de banda els gustos particulars i acceptar el que més convé si es vol caminar sense sofrir. LLegiu-ne més »

¿Os habéis fijado en la cantidad de cuentos infantiles donde el protagonista es un zapato? Cenicienta, una pobre huerfanita, que siempre anda descalza, de pronto se ve calzando unos hermosos zapatos de cristal. Lástima que le duran tan poco tiempo. A las doce de la noche pierde uno en la escalinata del palacio y el otro desaparece a las doce de la noche, cuando acaba el hechizo de su hada madrina.

El gato con botas, és de los más exóticos. ¿Donde se h visto un gato, calzando botas altas de mosquetero? Perdonad, se me había olvidado que estamos hablando de cuentos infantiles, donde todo lo que te puedas imaginar, sucede.

Hablando de zapatos, no sé, si a las demás personas les debe suceder lo mismo que a mí. Cuando más cómoda vas, es porque tu pie ya está adaptado al zapato, o mejor dicho el zapato está adaptado a la forma de tu pie. Ya no te produce rozaduras, ni te aprieta el juanete. Y es justo cuando descubres que están pidiendo a gritos, una renovación del calzado, pues estos que ahora te resultan tan cómodos y se adaptan como un guante, les ha llegado su absolencia programada. LLegiu-ne més »