Sant Jordi
Roses vermelles
Sagetes d’amor al cor
Llibres i poemes
Pilar Zabala
Roses vermelles
Sagetes d’amor al cor
Llibres i poemes
Pilar Zabala
Avui 23 d’abril Sant Jordi, dedicat al llibre i a la rosa. Fantàstic, es regalen llibres, roses a l’estimada, surten noves publicacions, nous escriptors, novells que en el seu llibre (que possiblement serà l’únic que escriuran) volen donar a conèixer els drames de les seves vides.
I…m’ha fet pensar al veure la meva modesta llibreria o no tan modesta per alguns, en fi me n’he adonat que en el llarg del anys acumulem, uns més que altres, una quantitat de llibres que en els seus prestatges, esperen que de tant en tant algú els tregui del seu niu en que sigui per treure’ls-hi la pols. No és una contradicció ? Quin futur els espera ? No hi ha sortida per a ells?
Doncs ben poca, si per alguna raó ens volem desprendre d’uns quants d’ells, pocs centres els accepten, estan saturats, no tenen cap valor, on ha quedat la il·lusió que en el seu dia ens va donar quan el vàrem rebre o els moments que ells van fer que ens traslladéssim a llocs desconeguts, meravellosos o que ens haguessin fet plorar d’alegria o de tristor, i que la lectura ens feia viure i ens permetia posar-nos al lloc de la protagonista i ens feia somiar ? On han quedat? LLegiu-ne més »
Aquesta diada em fa estar en una pura contradicció amb mi mateixa. D’una banda, és una festivitat que m’enamora. Veure tanta gentada pels carrers, passejant, elles amb una rosa a la mà i ells amb un llibre sota el braç. Però no hi ha més dies per regalar a la teva estimada una rosa? No hi ha més dies per regalar al teu estimat un llibre? Aleshores em pregunto, si tot això no forma part d’una gran campanya publicitaria, per engalipar-nos a tots plegats.
Fa dies que m’aturo davant d’els aparadors de les llibreries que fa setmanes que llueixen els nous exemplars que sortiran al carrer per la diada tan esperada. Es fabriquen llibres com si fabriquessin xurros. LLegiu-ne més »
En Delfí caminava tot ranquejant per l’estret carreró empedrat. Portava dintre seu aquell mal “rotllo” que sentia cada any en acostar-se el fatídic dia. Estava fins als nassos de tota aquella parafernàlia que el poble, més aviat dit la societat capitalista, organitzava anualment.
Vinga negoci de roses procedents de diferents països! , roses que duraven poques hores en bon estat, potser els passava el mateix que a ell, estaven fartes de passar-se el dia en galledes, compartint ram, moltes vegades, amb espigues, tot esperant que la gent les comprés. També estaven desanimades perquè el sentit de la seva existència s’havia tornat molt mercantilista i el mateix passava amb els llibres que havien de sortir de les llibreries al carrer, exposats en llargs taulells on la gent els mirava com si no els hagués vist mai, semblava que aquell dia estaven obligats a comprar-ne algun i el Delfí es qüestionava si tots els llibres comprats es llegirien i si tota aquella massa de gent que els mirava, durant la resta d’any també en compraria i llegiria. LLegiu-ne més »
en algun moment hem anat al cementiri per enterrar algun ésser estimat o per cortesia, hi ha qui té per norma fer una visita als seus difunts més d’algun cop l’any. Jo no soc d’anar-hi, tot i tenir algun ésser estimat, penso que han de reposar en pau. Reconec, però, que quan hi vaig, a l’anar caminant he sentit com una mena de pau i tranquil·litat…, veig el conjunt de ninxos com una petita ciutat o poble -tot depèn de l’extensió- amb les finestres tancades, amb les seves flors que han deixat els seus estimats.
Ah, peró no és el mateix en la festivitat del primer de novembre que es dedica als difunts. Els pobres deuen està boixos, tan d’enrenou. Potser sí que alguns esperin amb alegria les visites, però altres potser no tant.
En fi, tant si anem o no sagú que no ens oblidem d’ells i tampoc ens ho tindran en compte.
Clara Bruguera
Novembre 2022
Sant Jordi és una llegenda que ve de molt lluny, sempre s’ha explicat de la mateixa manera, el que vull dir és que sempre l’hem situada en un ambient masclista que al llarg dels anys mai ha evolucionat.
Sempre s’ha parlat d’un país dominat per un rei, mai s’ha dit que pogués ser una reina, disposat a sacrificar la seva única filla en el seu propi benefici, amb l’argument de què també beneficiava els seus súbdits, homes també, ja que les dones estaven a disposició del drac.
Aquest gran rei descarrega en el pobre Sant Jordi la responsabilitat d’arreglar la situació, de matar al drac i al mateix temps de treure’s de sobre la seva filla perquè si Sant Jordi guanyava la batalla amb el drac, la pobra princesa a qui no se li donava veu ni vot, s’havia de casar amb ell, el rei li donava aquest privilegi partint de la base de què la filla era un objecte seu, ja que la llegenda en cap moment diu que li consultés la seva decisió i si Sant Jordi perdia, el drac es menjava la princesa o sigui que també desapareixia. LLegiu-ne més »
En casa ya no se comen las uvas de la suerte desde hace más de dos años. La pandemia ha transformado las costumbres. Cada unidad familiar en su casa y Dios en la de todos –eso decía mi abuela.
Algunos se acuestan mucho antes de que den las campanadas. Otros se quedan haciendo zapping entre los muchos canales o plataformas a los que están inscritos, esperando la hora señalada para olvidarse de los cuartos -como cada año- y atragantarse con las uvas, abrir una botella de cava para brindar y felicitarse alegremente por haber cambiado de año. En este noche tan especial, se acostumbra a realizar promesas, que de antemano se sabe que no se van a cumplir. pero que nos hacen sentir mejor: dejar de fumar, apuntarse al gimnasio, aprender inglés, perder peso, acabar de leer los libros que se tienen empezados…
Y finalmente las fiestas navideñas han finalizado, por este año. Volvemos a la rutina diaria. El pico sigue subiendo. Se recomienda llevar la FPR2 incluso por la calle. Al parecer la nueva variante es mucho más agresiva y contagiosa, pero menos maléfica, si te has vacunado. Ahora que el 70% de la población ya estamos inoculados, algunos con la trifásica incluida, la sensación, es que aunque lo pillemos, lo pasaremos como un simple resfriado, con un poco de fiebre y malestar general para unos cuantos días. LLegiu-ne més »