BOIRA

Estic immers em un núvol

I un xic, potser desorientat

Dons endavant no veig res

Enrere, tot es gris  esglaiat

A l’esquerra com si plores

Cap la dreta, estic atabalat

Mirar amunt, com si sures

Avall els peus no he trobat

Haig de sortir d’aquest enrenou

Però tinc grans dubtes de com

Per endavant pot ser es l’avern

Enrere por de trobar penya-segats

Cap l’esquerra, por d’un cercle tancat

O cap la dreta, por al buit immens

A amunt si hi troba l’infinit

I avall no puc, tinc els peus barrats

Una veu allà al fons meu

Em diu, no siguis babau

Obre els ulls i guaita l’entorn

Que tot això que t’angoixa

Es  un gran camp de boira

Corre cap endavant i enrere

Cap l’esquera i la dreta

L’univers a dalt i peus a terra

Uf!! Quin gran assossec m’entra al cos

Potser bufant fort s’esbargeix la boira

Però cap on bufar si la boira m’envolta?

Esperar es lo mes sensat que hi puc fer

Una veu coneguda en crida insistent

La taula es servida i el plat es calent

Baixa ja de la lluna doncs et trobo absent

La veu té raó, demà serà un altre dia

 F. Guardiola