Oh, Sant Jordi Cavaller, de Catalunya Patró
sempre us he vist representat en escultura,
a peu o cavalcant, però sempre triomfador
del Drac infernal, magna criatura.

a

Sempre vendor indemne; ni un cabell
del vostre cap s’ha destriat durant la lluita dura,
ni una esgarrapada de ses urpes; escambell
de vostres peus la bestiassa; incòlume vostra vestidura.
Només una n’hi ha, de Montjuït a la muntanya,
del gran Josep Llimona, celebèrrim escultor
que no més de veure-la, remou la meva entranya.

a

Us representa del Drac,si, vencedor,
però, cansat, abatut, per la titànica batalla;
mig un, esgarrinxat, la llança decantada
en vostra mà, la gargamella esgotada, que ara calla
després de grits ferotges i el udols, brut de sang vessada.

Les regnes del cavall, penjant sobre son coll,
l’esguard fixat a terr, abans ardit i fulgurant,
també com Vós, cap cot, tremolosos els flancs, penjolls
de la carn de l’Aranya, en ses peülles vacil.lants…
Això hom s’ho afigura, tot mirant
l’enlairada estàtua, blanca i neta,
per poca fantasia que tingui el visitant.
Contemplant aquesta image, més humana, més real
que les altres, tan excelses, llegendàries, inversemblants
se m’acut de comparar-la als fets de nostra Història, colossal
epopeia de tants segles, però no en aquelles gestes grans.
[………]
Ans la comparo a les pàgines victorioses
en l’esperit de nostra Pàtria, però derrotades en son cos,
el vostre propi cos, Sant Jordi, tan glorioses
pel martiri, però turades en ses carns, igual que Vós.
Quan guanyàreu la fera amb vostra sang i suor,
quassi pagant amb vostra santa i valuosa vida
el salvar de nostra terra l’ésser i l’honor,
amb vostre sacrifici i valentia sens mida.
[……….]
La vista de vostre imatge, ara sense cap recança
recorda al poble l’entrega, els martiris, la tenacitat,
el gran amor a la Pàtria i l’esperança
dels qui, al llarg dels segles han lluitat
per la nostra creixença, per la nostra benaurança,
per la nostra sempre perseguida llibertat!

                                                                                                                  Montserrat Fortuny i Gay