abr 29

Bus_TMB_Barcelona_c1Són dos quarts passats de les vuit del matí i, com gairebé passa tots els dilluns, l’autobús triga més de l’habitual. Aquest ès un fenomen que s’acostuma a donar tot l’any en aquest dia. Ja se sap, els caps de setmana trenquem les regles, dinem i dormim a deshora i els dilluns esgotem el repòs fins l’últim minut abans de sortir disparats per anar a la feina.

Quan he arribar a la parada no hi havia ningú, això vol dir que el bus acaba de passar. Dos minuts després ja en som quatre les persones neguitoses que desitgem veure aparèixer l’autobús girant la cantonada.

És evident que les obres que es fan al carrer entorpeixen els temps previstos entre algunes parades, tot i així no puc evitar que el meu disgust creixi amb la llarga espera, fins el punt de dirigir els meus foscos pensaments a tota la infraestructura i coordinació d’aquest medi de transport. Bé he de donar la culpa a algú que no sigui jo mateixa pel fet d’haver-me adormit, però és el cas que afegit ara al retard del autobus es ben segur que arribaré tard a la feina i em caurà una sanció.

Avui no hi és aquell xicot amb el que acostumo a coincidir a la parada. El cert és que no em cau gens mal ens observem discretament però, encara i així no podem evitar que les nostres mirades es creuin tot sovint. Ara ja ho tinc clar, quan el torni a trobar el saludaré amb un “bon dia”. Qui sap si aquesta salutació pot contribuïr a l’inici d’una gran amistat, o alguna cosa més.

Per fi es perfila el volum vermell de l´esperat transport, i per un reflex automàtic, no fos cas que passés de llarg, som tres els que alcem la mà perquè s’aturi. En pujar puc comprovar que no va gaire ple, amb això de la pandèmia és molta la gent que fa tele-treball des de casa. Hi ha quatre seients vuits, els he comptat molt bé un parell de cops, doncs ara mateix no tinc altre cosa que fer, fora d’observar els companys de viatge i el paissatge que ja conec sobradament.

Vianants caminant o en patinet, cotxes, motos, bicicletes, esportistes… A aquesta hora al carrer hi som tant els que fem tard com aquells que sortosament son puntuals.

Ara no conto seients buits, ni m’entretinc observant a tots aquells que estan pendents del mòbil. Sols penso que no li deuen sortir els contes a la companyia de transports públics. A menys gent menys calerons, això és molt clar, tot i així i com era d’esperar segueixen circulant.

Sense els autobusos i l´atenció de la seva gent aquesta ciutat seria un veritable “caos”. Millor no pensar-hi.

Pilar Zabala

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress