abr 21

 

images90Els oceans són la raó del meu origen. El sol marca el procés de la meva existència i als oceans retorno després que la meva missió ha estat acomplerta.

En sortir del mar em deixo anar fins a les altures envolcallada en un mantell vaporós que, en el seu avançar, es desdibuixa perfilant un munt de formes i mides diferents. El vent és el guia que du el timó de la meva ruta i a ell m’abandono fent ruta cap a cadascun dels meus destins.

Sóc desitjada i ben rebuda en la majoria de racons de la terra, tot i que també és molt clar que s’em considera la causant d’un munt de problemas i desgràcies.

Ja se sap que mai plou a gust de tots. No sempre aconsegueixo afavorir els camps ni els conreus més assedegats i que,de vegades, em llenço a ploure amb tanta desmesura que causo tota mena d’inundacions i desfetes. Aquestes situacions tan lamentables no depenen tan sols de mi, en realitat es deuen a un fenòmen atmosfèric tan complex que sobrepassa la mesura del meu propi control. Ès per això que aquests contratemps em fan sentir molt apesarada, perquè no és ni ha estat mai la meva intenció causar cap desgràcia.

Sovint, durant el temps dels meus desplaçaments, em veig acompanyada per un seguit de llamps i trons, un veritable i grandiós especacle que acostuma a fer més soroll i espant que no pas mal.

A l’hivern són molts els indrets on acabo aterrant suaument amb el meu vestit més blanc; llavors sóc anomenada neu en lloc de pluja. També em diuen calamarsa quan, en desfermar-se sobtadament les forces de la natura, acabo transformada en arrodonits i durs fragments de gel capaços de trinxar les millors collites.

El més positiu de la meva tasca és que allà on em deixo caure desapareix ràpidament la pol.lució que embruta i contamina l’aire. Netejo carrers, clavegueres, torrents, rius i rieres. Afavoreixo la crescuda dels éssers vegetals, omplo basses i pantans i sacio la set de molts animals.

Així sóc jo, la desitjada i a l´hora menystinguda pluja.

Pilar Zabala

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Un comentari a “El meu nom és pluja”

  1. Rosa escrigué:

    Pilarin, m’encanta com has sabut descriure i detallar tot el cicle d’aquest be tan preuat com es l’aigua i com d’una forma tan encisadora com es descriure els diferents estats de la pluja.

    M’has fet venir ganes de mullar-me i xapotejar el pròxim dia que plogui, encara que a ciutat no es tan bonic com fer-ho en mig d’un bosc mentre es sent el ronroneig dels arbres i la terra xopa deixar anar el seu millor perfum. Gracies per aquest “regal”.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress