Explica el conte que al final en Patufet com que era molt petit es va amagar sota una col perquè plovia i va passar un bou i…és posar la col a la boca i adonar-se que hi havia en Patufet de seguida el va escopir i en Patufet li va donar les gràcies. El bou li va dir: tu no marxes d’aquí ara et quedaràs amb mi fins que els teus pares et trobin.

El bou sabia que els pares d’en Patufet eren molt pobres i li va explicar que els seus amos eren molt rics i que vivien en una granja on tenien molts animals: gallines que ponien ous, conills, vaques que donaven llet, pollastres…, i que els cap de setmana venia la gent de ciutat i els hi compraven el que volien i necessitaven.

— I tu que fas?, tens germans? – li va preguntar en Patufet al bou.

— No, només tinc un germà i a part que ens donen de menjar, treballem al camp, ens lliguen davant d’un carretó i amunt i avall dels prats. La veritat és que no sabem el servei que els hi fem, però estan contens amb nosaltres. En Patufet estava bocabadat, no podia creure el que sentia. De sobte el bou sense adonar-se es girà i amb la cua li donà un cop, el  tirà a terra i el deixa mig estabornit.

Els pares a l’adornar-se que en Patufet no tornava a casa van sortir a buscar-lo, fins que el van trobar més mort que viu. Pensant que era el bou que li havia fet mal, van anar a la granja d’on pertanyia per queixar-se i demanar una compensació. Els amos de la granja van dir que el bou era incapaç de fer mal a ningú i que era un bonàs. Els amos sabien que els pares d’en Patufet eren molt pobres i els hi van oferir de treballar a la granja com a masovers, com a compensació del mal que hagués sofert en Patufet. I aquest conte, ara sí que s’acabat.

Clara Bruguera

Abril 2021