En Rufus i la Rufina havien arribat al pis de Calafell en ple mes d’agost. Aquell any la calor era insuportable. Els de Can Fanga fugien de la ciutat buscant la brisa marina de la costa.

L’apartament que havien escollit aquest any era magnífic. Parets blanques acabades de pintar, mobles foscos que ressaltaven la lluminositat de les habitacions i sobretot una gran piscina en la zona enjardinada, on poder contemplar la fauna comunitària del bloc d’apartaments.

Malauradament, la primera quinzena d’agost l’apartament va quedar buit i no seria fins a la segona quinzena que van arribar els nous “okupes”; un matrimoni de mitjana edat, però amb família que pujaria tots els caps de setmana i una neta de sis anys que es quedaria uns quants dies amb ells, mentre els pares s’incorporaven als seus respectius llocs de treball i no comences el curs escolar. La perspectiva que se’ls oferia, era força engrescadora.

La primera nit en Rufus i la Rufina, tan sols van temptejar el terreny. Un parell de vols al voltant dels vells dorments els va permetre captar la flaire que desprenien els seus cossos entresuats. Van descobrir que tenien bona oïda, ja que el soroll que emetia el seu brunzit els va despertar.

Van encendre la llum un pèl neguitosos, per haver de dormir amb companyia i van començar a mirar i remirar les parets de l’habitació. Ràpidament, en Rufus i la Rufina van volar fins al sostre i des d’allà van esperar que acabes la cacera.

Els dies següents van ser meravellosos. En Rufus i la Rufina, es posaven suaument sobre la pell i clavaven el seu estilet delicadament perquè no s’adonessin de què els estaven xuclant la sang.

Quan notaven la picor i començaven a gratar-se, ells ja feia estona que reposaven amb el ventre ben inflat en els quadres, en els mobles foscos o entremig de les cortines. Fins i tot mentre els inquilins prenien la fresca a la terrassa jugant a les cartes i a ple dia, s’havien pres un bon còctel de glòbuls vermells. Però sens dubte la millor, era la de la menuda, sang fresca i dolça sense contaminar.

 Però els nous llogaters, un bon dia van declarar la guerra al Rufus i a la Rufina. Una nit van obrir l’armari del lavabo i de dins del necesser van començar a treure tot l’armament amb el qual pensaven defensar-se: una barra per untar-se la pell, un spray per ruixar-se abans d’anar a dormir…, també varen deixar a la tauleta de nit una revista per aixafar-los sense pietat si aconseguien visualitzar-los, dues espelmes ben grans de Limoncel.lo i unes espirals per cremar que desprenien un fum pudent, suposadament, per estabornir-los i que facilites la seva mort.

Amb aquell arsenal el Rufus i la Rufina no tenien res a fer. Encara que havien avisat als seus parents perquè vinguessin a reforçar les seves defenses, aquests van anar caient aixafats per una mà, per una revista o per una esclafada de mans, on deixaven el seu rastre sanguinolent i que els inquilins celebraven amb gran alegria.

Finalment van decidir emigrar de l’apartament. Al cap i a la fi, les pluges de setembre havien refrescat l’ambient. Havia arribat el moment d’anar a hivernar i preparar-se pel proper estiueig.

R.C.L.

Setembre 2022