jul 11

Plaça Catalunya (un clasic amb els coloms)Hi ha algú que no tingui mig amagada entre les velles fotografies familiars, la típica foto d’un diumenge a la plaça Catalunya, donant de menjar beses als coloms? Crec que no.

Jo avui he trobat la meva. La miro i no m’ho puc creure. Puc recordar el color del vestit que porto. Era de color blau cel i portava un cinturo de vellut de color blau marí que acabava en una llarga llaçada. De guarniment una punta blanca en la part superior del vestit d’on sortien dos tirants. En els peus llueixo unes precioses sandàlies blanques.

Tinc les dues manetes tancades en un puny, plenes de beses, que van lliscant entremig dels meus dits petits. Això provoca que a poc a poc, els coloms es vagin apropant mentre van picotejant el terra. No tinc por estic ben tranqui-la, mirant al pare amb un petit somriure. Espero ansiosa que acabi de fer la fotografia, perquè tinc ganes d’obrir els palmells. És el moment que més m’agrada. Quan tots els coloms que tinc al meu voltant alcen el vol, per deixar-se caure atropelladament sobre les meves petites mans i picar les beses que tan calmosament guardava per aquell moment.

Mirar fotografies antigues em porta un munt de records i curiosament tots agradables. L’altre fotografia que he recuperat correspon a un diumenge de rams, al peu de les escales de l’església, amb la palma a una mà i agafada de l’altre mà del meu pare. Curiosament, el vestit que porto és el mateix que llueixo el dia dels coloms a la plaça de Catalunya, però amb algunes variables.

Sembla ser que el vestit el vaig estrenar el dia de rams i posteriorment es va quedar, com a vestit pels diumenges. La conclusió l’he tret, perquè en el de rams porto una petita jaqueta -deuria fer fresqueta- i en la dels coloms vaig amb els braços descoberts -deuria fer calor-. El dia de rams porto un cancan emmidonat que em dona un aire molt elegant amb el meu vestit estarrufat. El dia de la plaça Catalunya el vestit llisca sobre les meves cametes molt senzillament. Les sabates són les mateixes sandàlies, però amb mitjons blancs i com a detall exquisit d’elegància, porto un petit barret teixit de ràfia blanca, amb una cinta blanca anuada sota la barbeta. El dia de la plaça de Catalunya llueixo un senzill pentinat amb clenxa a un costat i els rinxols del diumenge de rams han desaparegut.

Quins records, acabo de rejovenir …uns quants anys.

 

Rosa C.L.

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress