jun 22

Dixit-CartasEl Nemesi era un home fosc, de caràcter i de fets. Anava vestit de negre amb un gran barret i un bastó. L’anomenaven el bruixot maligne del llac perquè sempre sortien udols de la misteriosa casa que hi havia al bell mig de l’aigua. Ell hi arribava volant misteriosament fins que trobava els esglaons que pujava lentament, fent replicar el seu bastó per totes les escales. A dalt de l’escalinata hi havia una porta que sempre estava oberta, malgrat que de dins mai en sortia cap llum, només foscor i sensació de desànim.

L’Albert un noi molt eixerit, tenia molta curiositat del que es podia trobar dins d’aquella casa, així que un dia, va agafar la seva fona i es decidí a demanar amb tota la força de la seva ment, a la fada Mireia que vivia a prop del llac i era la seva amiga, que l’ajudés per poder-i arribar. La fada que era una noia eixerida i bona, va posar al seu servei una barca invisible i li va dir que si necessitava qualsevol cosa que li enviés un missatge disparant algun objecte amb la seva fona, que ella l’ajudaria.

Quan l’Albert hi arribà començà a pujar les escales mentre anava sentint uns plors cada cop més forts. A l’obrir la porta d’una habitació es trobà amb l’ós Remigi que plorava desesperadament perquè estava lligat amb una cadena. El deslligà ràpidament i demanà que li passava. El Remigi li va dir que el bruixot el tenia tancat sense donar-li menjar i que tenia la panxa molt buida. L’Albert, trobà que a la taula hi havia un petit bloc amb un llapis i escrigué una nota, tot explicant el que passava , després doblegà la nota i la va disparar amb la fona el més lluny possible. Va ser tot un èxit perquè l’encantadora fada la va trobar i al llegir-la ràpidament va fer aparèixer una gran poma groga però després s’ho repensà i volant, volant arribà a la casa al mateix temps que també ho feia el bruixot.

En veure la situació tots van demanar explicacions al bruixot pel seu comportament i aquest els explicà que ell només volia tenir companyia perquè com que era tant estrafolari i diferent a les demés persones ningú volia ser amic seu. Un cop li varen explicar que era el seu comportament el que l’ allunyava de la gent i els va prometre que canviaria i que casa seva estaria sempre plena de llum i alegria. La fada per celebrar-ho va fer aparèixer un gran banquet on no hi faltava ni el pollastre rostit, ni la síndria, ni el cava, etc, etc.
Així que quan va arribar el capvespre tots estaven contents perquè havien fet amics i compartit un bon dinar, encara que els sobrava notar la panxa tant plena.

Montse Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress