Entre tantes coses que li han passat en la seva existència al Mateu, potser la que li està causant un fort impacte, és quan ha vist que el món pot ser rosegat per una cuca coronada i quedar esmicolat, no pot creure que un animalot tan petitó, però tan petitó que no hi ha manera de trobar-lo, i el món plegat està enfrontat en una cursa, vejam qui troba a la cuca coronada i penjar-se al coll la medalla d’or.

Ah!… Però la cuca coronada és molta cuca, ha trobat el lloc on amagar-se, i ho ha fet on pot fer més mal, dintre dels homes i de les dones, entra per la gola i va rosegant de mica en mica, cosa que fa estossegar a la gent, puja la febre i fa mal de cap, però la cosa s’agreuja quan es fica en les entranyes i va ratant sense pressa però sense pausa fins a causar la mort.

Els grans Caps d’Estat mundials, posen tot el seu saber en posar remei al problema i decreten per Real Decret l’Estat d’Alarma als seus territoris, i ordenen tancar comerços, indústries, llocs d’esbarjo, llocs esportius, etc., etc. i tots els ciutadans tancats amb pany i forrellat als seus habitatges.

En Mateu mira des de la finestra el seu envolt i belluga el cap amunt i avall, no pot creure el que veu, hospitals abarrotats d’afectats pel mal de la cuca coronada, defuncions a dojo, gent amb morrions, ciutats desertes, sanitaris disfressats d’astronautes, amb tot això la cuca coronada ens està fent -pam i pipa-.

Mateu tanca la finestra i seu davant la TV, la posa en marxa  i opta per veure les últimes notícies, troba poques novetats, totes les notícies, giren a l’envolt   de la cuca coronada, d’on la impressió que tots els països del món competeixen entre si donant xifres de contaminats, d’hospitalitzats i de morts, tots sense excepció, els d’aquí, els d’allà i els de més enllà es contradiuen, cada un d’ells donen per excel·lents les seves accions. Encara sort que hi ha algun comentarista que és optimista i diu (no sé si gaire convençut). -d’aquesta també sortirem-. Mateu fastiguejat tanca  la TV i gratant-se el cap, fa camí cap a la cuina.

Com un autòmat obre l’armari agafa una borsa de patates fregides, ara obre la nevera i prem una cervesa, seu vora la taula, decidit a donar bon compte de les patates i la cervesa, es posa una rodanxa de patata a la boca, mastega i quan engoleix s’adona que li pica la gola, una altra patata, l’engoleix, un glop de cervesa, i la gola li pica, estossega, un cop, dos, tres cops, amoïnat corre a la cerca del termòmetre, se’l fica a l’aixella, tres, quatre minuts, lectura 36 º. No s’ho pensa dos cops, seu a taula i entre estossegada i estossegada s’empassa patates i cervesa i en veu alta parlant per a ell diu: -apa… demà serà un altre dia-.

F. Guardiola

Maig de 2020