abr 16
Amb la lluna per bandera,
envoltada de trons llunyans
apareix la primavera
verdejant tots els camps.
Les gotes de la rosada
obren les llavors, tot cantant
i amb la fi de la vesprada
els colors es van recreant.
Lila i blanc, els lliris canten,
vermell, groc, rosa, les roses fan,
i junt amb petites fulles verdes
l’orquestra es va creant.
A l’arribada de l’albada
la seva música ens va despertant.
Ja ha arribat la primavera!
coregen les flors amb el seu cant.
Montse Sales
![[Valid RSS]](http://www.blogueresdesantmarti.net/blg/wp-content/uploads/valid-rss-rogers.png "Valida el RSS")
Montse que manera más linda de describir la primavera, te ha salido la vena del Magisterio ese punto infantil que le das me hace imaginar a un grupo de alumnos recitando y representando esta estación en el escenario del teatro de un colegio.
Muy bonito.
Ya veo que has sido capaz de desterrar la “tristeza primaveral” en la cocina y te has rodeado de música y colores ¡Es lo que toca, caramba! Hasta yo, que detesto las banderas, estaría dispuesta a enarbolar la de la alegría que despliega tu poema.
Quin “esclat” de colors i sons primaverals descrius tan acertadament en en teu poema. Felicitats!