oct 31

cementiri 2L’Anna estava a punt de fer els 18 anys. Es sentia major d’edat i creia que es podia menjar els món. Va decidir fer una festa per celebrar-lo amb la seva colla, i pensant que era la nit de Tots Sants, per fer-la més atractiva, va demanar als pares les claus de la cabana que tenien en un poble abandonat al mig del bosc. Seria una nit de festa i de por, el millor, per celebrar els 18 anys!.

Es trobaren a la vesprada, agafaren tots els queviures que havien comprat, pastís inclòs, i començaren a caminar cap a la cabana. El camí ple de fulles seques que anaven cruixint sota els seus peus, anava serpentejant muntanya amunt, emmarcat amb un sol rogenc que poc a poc anava desapareixent deixant al seu voltant un munt d’ ombres inquietants barrejades amb un silenci sepulcral només acompanyat del suau soroll del vent.

En arribar al poble, tot fosc, veieren unes llums que venien del cementiri acompanyades d’una música molt suau .Van sentir que un calfred els resseguia tota la columna vertebral però van decidir seguir endavant i anar a veure que passava. A l’arribar-hi el cor quasi se’ls para de l’ensurt. Les làpides estaven guarnides de acolorides estovalles on s’hi podien veure castanyes, panellets, moniatos i uns bols plens de brou ben calent. Però el que els hi va semblar més terrible era que al seu voltant hi seien cossos amb sudaris esmicolats pels anys, esquelets , una espècie de zombis i altres criatures mortes.

Un esquelet que per la seva ossada semblava el d’un home molt fornit, va cridar l’atenció d’aquella estranya reunió i demanà als nois que s’acostessin. Morts de por s’acostaren a aquella variada concurrència i ràpidament es veieren envoltats de morts que els demanaren on anaven. L’Anna els ho explicà i al mateix temps els preguntà que era tota aquella festa. Una dona vestida amb un sudari atrotinat i ple de terra, que algun cop havia sigut de color rosat, els va explicar que feia molts anys que estaven allà enterrats i no sabien perquè estaven morts, encara que uns esquelets que semblaven haver sigut uns nois joves, els digueren, si, estem morts però d’avorriment, sort que un cop l’any, la nit de Tots Sants, ens deixen sortir i fer una festa i si voleu la podem compartir amb vosaltres.

A la colla li va semblar molt bé i passaren tota la nit, menjant i ballant amb tots aquells esquelets, que quan ballaven els hi anaven caient els ossos per terra. La festa durà fins l’Albada i a la fi tota la colla estava tant cansada que decidiren ficar-se dins els sacs que duien i dormir una mica.

Quan es van despertar el sol estava sobre els seus caps, es sentien cantar ocellets però no havia ni rastre d’aquella macabra festa. Les làpides estaven buides, no hi havia estovalles ni menjar i la coll d’amics va pensar que tot havia estat un somni. Recolliren els seus sacs i tornaren cap a casa. Tots anaven comentant que la festa l’havien fet perquè no els quedava menjar i que segurament no havia estat el millor dia per iniciar-se en prendre begudes amb alcohol, cerveses, etc.

Però al sortir del cementiri, enganxat a una reixa i trobaren un tros de roba que molt temps enrere havia estat rosada. La reconegueren. Sort que l’escalfor del sol i el piular dels ocells feia que es sentissin envoltats de vida però l’Anna mai oblidarà la festa dels seus 18 anys.

Montse Sales

Octubre 2020

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

3 Comentaris a “L’aniversari de l’Anna”

  1. Pilar Zabala escrigué:

    Quina celebració més macabra per a una joveneta de 18 anys, i que valents tota la colla d’amics, clar que si ells s’ho van passar be…
    Tot plegat un relat molt digne i que s’ajusta molt be al dia de Tots Sant. M’agrada molt.

    Una abraçada

  2. Rosa C.L. escrigué:

    M’ha agradat molt el teu relat, m’ha fet recordar la tradició mexicana del Dia de los Muertos. Potser sí, que caldria prendre’s un tema tan seriós com la mort amb una mica més de bon humor i alegria.

  3. Teresa Vidal escrigué:

    Molkt bo pero MOLT tétric, molt ben ambientat.

Fes un comentari a Teresa Vidal

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress