feb 23
Mirall argentat de l’avia absent
oblidat al baül dels seus records.
Finestra de cristall i roses lluents
Miratge dels reialmes màgics,
princeses, cavallers i dracs.
Mirall de la joventut feliç,
dels llavis pintats de vermell.
Els ulls, flames crepitants,
Il•luminant nobles ideals.
Mirall fosc dels somnis trencats,
perduts al laberint de la memòria.
Reflex de les primeres arrugues,
còmplice cruel del temps fugisser.
Mirall de l’esperança retrobada,
dins la mirada neta dels fills,
a la ma estesa dels amics sincers,
als raigs del sol escalfant la meva tardor.
Mª Jesús Mandianes
![[Valid RSS]](http://www.blogueresdesantmarti.net/blg/wp-content/uploads/valid-rss-rogers.png "Valida el RSS")
Mª Jesús tú espejo es como una ventana abierta,donde se refleja el pasado, visualizas el presente y proyectas el futuro, todo ello aderezado con mucho sentimiento. Te has superado a ti misma. Felicidades
La verdad es que ha sido una sorpresa darme cuenta que puedo pensar y expresar emociones en catalán, aunque sea con el corrector automático activado ….
Felicitats!. Et llegeixo per primera vegada en catalá, i la veritat és que ha estat tota una sorpresa.
T’encomano a que segueixis fent tant bon ús de tots dos idiomes: tant en castellá com catalá, que veig que domines amb subtilesa.
De nou felicitats: per la manera de redactar i per la sensibilitat dels continguts.
¡Moltes gracies Javier!