oct 22

incomunicaciónSón dos quarts de vuit i com cada matí surto al balcó per veure quin temps fa. És curiós, però aquest any no estic passant gens ni mica de calor. Aquella calor humida i enganxosa típicament barcelonina. Un vent suau i fresc remena el voraviu de la meva camisola de dormir. Recolzada sobre la barana, miro carrer amunt i carrer avall.

Una senyora passeja amb el seu gos, que delicadament diposita una petita bola d’excrement d’amunt la vorera. Ella la recull –quin fàstic- i d’una petita ampolla que porta a la ma llença un xorro d’aigua on abans hi havia el cagarro fastigós. Sort, que aquesta és de les “civilitzades” i no deixa la mostra de la merda del seu gos damunt la vorera, perquè tothom que passi la pugui contemplar o millor encara, trepitjar i endur-se un bon record enganxat a la sola de la sabata fins a casa seva.

Sento veus, però els arbres no em deixen veure a les persones que les emeten. Al cap d’una estona distingeixo unes cames dins d’uns camals de pantaló verd fluorescent. Són l’equip de neteja de l’Ajuntament. Van fent la seva feina amb calma, tranquil·lament, com si estiguessin passejant mentre amb l’escombra van recollint les fulles dels plataners. Sento cada cop més a prop les veus. Primer arriba un home espitjant un carretó, amb un cabàs i una escombra i darrere venen dues dones amb escombra, però sense cabàs.

L’home segueix parlant, però no entenc gens ni mica que diu. Parla amb un idioma estranger. La dona que està més a prop d’ell també va parlant, però aquesta sí que l’entenc. S’aturen els dos a la vegada a certa distància un de l’altre. Un mirant cap al carrer i l’altre mirant les plantes del jardí de la casa de davant. Ara ho entenc. No parlen entre ells, parlen pel telèfon del mòbil que duent dins d’alguna butxaca de l’uniforme verd fluorescent. Ara arriba la segona dona, que també s’atura i segueix parlant.

Aquesta escena que acabo de descriure m’ha impressionat molt, perquè m’he adonat del gran problema que estem patint les persones avui en dia, d’incomunicació total entre nosaltres. Saludem a les amigues i a la família tots cada dia amb un “Bon dia” o “Bona nit” enviant GIF o vídeos musicals molt vistosos, però no som capaces de marcar el nombre de telèfon (avui en dia les trucades són gratuïtes) i parlar amb aquella persona. Sentir la seva veu fa que la distància sigui més curta, que la puguis sentir més propera a tu, però sempre trobem una excusa per no fer-ho.

Rosa C.L.

agost 2021

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress