Uf— Ja tenim aquí la guerra

homes armats per defensar la pàtria,

és en va el que Déu faci

les estrelles, les flors i el mar.

Ni les roses, ni els rius,

ni el cel, ni els mars aturaran,

res aturarà la bogeria

l’empenta dels pits pervertits.

La victòria és el deure,

bregar és el costum,

i la multitud és instigada

pel so redoblat dels timbals.

Matar, morir, és el fi,

d’aquesta aventura boja,

sota el carro de la victòria,

veure nens orfes de pare i mare.

Tot el camp és ple de fum i llum,

i de crits, i la rancúnia s’escampa,

les ànimes s’encenen

a la remor i el foc dels fusells.

Tot això induït per malvats,

si de cas s’enterren els morts,

mentre es podreixen sota terra,

continuaran els besamans.

I quan com insult i burla

els voltors i corbs

baixen per atipar-se

d’aquells cossos insepults.

Cap poble tolera ni admet

a l’altre poble com a veí,

i aquells pits ronyosos

s’omplen de passió patriòtica.

La invasió i el foc és rus?

Ucraïna es defensa, és injust?

Per què hi ha qui diu que té raó?

Fins i tot llueix vestit blanc.

Altres ofereixen pau amb amenaces.

Pareu ja, feu els deures.

El crim ha hagut de néixer

en la frontera amb Rússia.

EUA! – R. UNIT! – EU!… Clamen venjança!

L’home està borratxo de bogeria,

Només té intel·ligència,

pel mal i la matança.

El brollador a beure convida,

a pregar al cel estrellat,

a estimar i somniar en el prat:

És millor que ser fratricida.

Foc! Sang! Destrucció!

S’ignoren ciutats, cims i prats,

la paor crispa les mans

i s’encongeix l’ànima.

I mentrestant, neix el dia…

molt em sorprèn, a fe meva,

que l’oïda a l’odi es torna,

a l’hora que la merla trina!

F. Guardiola

1 de març de 2022