gen 31

10 Curiosidades y datos interesantes sobre los Gatos Negros

Quan vaig arribar a la casa la primera que em va abraçar va ser la Martina i ja no em va deixar anar en tot el dia, fins que el pare li va dir que havia d’anar a dormir.  Plorant va deixar que m’escapollis sota el fogons on m’havien preparat un calaix folrat amb draps vells.

Cada nit abans de sopar, seu al costat de la ràdio per escoltar “Cascabel”, un programa on cada dia s’explica un conte. Abans d’anar a dormir pren un got de llet i el pare la porta a la seva habitació on l’ajudaa posar-se el pijama, li rasca l’esquena i la tapa. Abans de sortir de l’habitació, l’hi fa un petó al front.

Com tots sabeu, les bestioles de la nostra espècie acostumem a dormir de dia i a moure’ns molt activament a la nit. Mentre vaig ser un cadell, vaig deixar que m’agafessin i em tinguessin a la falda, però ara, soc jo qui decideix quan pujo a la falda d’algú i a qui deixo que m’acariciï. De nit, quan tothom dorm, acostumo a fer corredisses per tot el pis. M’enfilo a la taula i a les cadires. Pujo damunt els fogons per veure si s’han deixat alguna olla o paella amb restes de menjar i em dono un festí.

De matinada pujo al llit de la Martina i arraulida als seus peus, em quedo adormida fins que ella es lleva per anar a l’escola. Surto al balcó i trec el cap entre els barrots, per veure-la marxar agafada de la mà de la mare, que un cop la deixa a l’escola anirà al mercat per comprar per fer el dinar. Espero mig endormiscada i estirada sobre les rajoles de la sala a què torni de l’escola per jugar amb ella.

Però la Martina es va anar fent gran i jo també. Ja no soc tan mansa ni m’agrada que em grapegin tot el dia. M’agrada anar a la meva. La Martina surt amb la seva amiga Marí Àngels i ja no està tan pendent de mi. A vegades si encara vol jugar, l’esgarrapo una mica les mans per dir-l’hi que no tinc ganes i que em deixi tranquil·la. El seu pare ha vist les esgarrapades  i ha decidit fer-me fora de casa. La Martina plora. Li demana al pare que no ho faci, tanmateix el Vicenç és un home que només té una paraula.

Aquest matí, la Martina m’ha agafat en braços i hem baixat per les escales fins al carrer. Ha creuat just davant de casa i ha entrat dins de l’estable que està al costat de la lleteria i m’ha deixat anar. El terra ple de palla serveix per tapar els excrements de les quatre vaques que allà hi viuen. Hi ha més bestioles de la meva espècie. Suposo que també s’han portat malament.

Ara només veig a la Martina quan algun cop s’acosta fins a la porta de l’estable i em crida –Negreta…, Negreta…- m’acaricia una mica i se’n va tota sola a buscar a la seva amiga per anar juntes a l’escola.

 

Rosa C.L.

Gener 2022

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress