Barcelona, 20 d’abril del 2022

Estimada Enriqueta,

He trigat molt a contestar la teva carta d’aquest hivern, deus pensar que he anat molt atabalat amb els problemes de supervivència, sobretot la manduca i l’habitatge. Tens molta raó.

Resoldre la meva situació ha estat molt llarg i dur perquè les condicions de l’entorn i de les persones han canviat molt i en aquests moments costa molt trobar qui t’ajudi i no pensi en ell mateix.

Enriqueta, t’he anyorata molt, tambe la manteta càlida que em teixies cada tardor, utilitzant llanes adients o sigui de color groc, vermell, marronós, etc. Eren tan boniques i calentones que en feien sentir el rei del bosc. Però persones com tu n’hi ha poques i enguany no n’he aconseguit coneixer cap, així que el meu hivern no ha estat tan agradable.

He menjat tant com he pogut o més ben dit tant com he pogut,  però l’entorn també ha canviat i amb ell els costums de la gent. Ara si vols rebuscar restes de menjar a les papereres del parc, ho tinc molt difícil perquè queden molt pocs punts de trobada- Han talat massa arbres i aviat el meu frondós bosc es convertirà en una sabana.

Que llunys els dies que anàvem a pescar, tu amb la teva canya em proporcionaves tants peixos… Com enyoro aquells dies. T’he de dir que quan ja començava l’hivern, per fi, vaig descobrir una cova molt profunda on poder viure i un cop neta i amb la panxa ben plena, vaig buscar la zona més arrecerada i em vaig posar a hivernar. Quan he despertat, a la primavera, he rebut la teva afectuosa carta i te la contesto de seguida perquè sàpigues com estic.

A veure si aquest estiu fas l’esforç de venir uns dies aquí, al que era el meu bosc i com que està arrasat hauràs de fer-ho en una caravana, on puguis dormir tranquil·lament perquè ja no queden arbres que puguin fer ombra a la teva tenda de campanya.

Fins aviat, estimada amiga, rep una forta abraçada

L’os Yogui

Montse Sales