gent presumeix de tenir molts amics, aquests posen al mateix sac amics i coneguts,  per a ells tots són amics. Altres més selectius tenen els que es poden comptar amb els dits de la mà. Tenen pocs, però ben escollits. I després hi ha els que, senzillament no en tenen, són rebecs a connectar i posar confiança amb gent que no sigui del seu àmbit familiar.

Bé doncs jo sóc de les que en tenen pocs, bé poques, ja que són dones. Referent a homes són coneguts no amics. Aquesta situació, no sé per quina raó, em feia sentir incòmoda, tenia la necessitat de connectar amb algú més, algú diferent per integrar al meu petit grup d’amigues. Passaven els dies i les ganes seguien. Era absurd, ho sé, però tenia el pressentiment que algun dia passaria.

I va arribar, va començar en un somni. Era un ésser alt, home, dona?, no ho podria definir. Una nit i un altre, ens comunicàvem telepàticament, però al despertar no recordava les converses, això m’inquietava, fins a tal punt que vaig decidir no anar a dormir aquella nit… i un’ altre. No era normal aquesta actitud, ho havia d’oblidar, m’havia de treure aquestes cabòries del cap. I així ho vaig fer. Ja no hi volia pensar més, i vaig aconseguir-ho durant un temps.

Un dia que vaig arribar molt cansada de la feina – hi havia estat un dia molt feixuc i jo no havia estat al cent per cent de les meves capacitats-  era ja el capvespre i el primer que vaig fer va ser seure al sofà. Quan estava a punt d’entrar en un son profund, una remor em va trencar d’aquest estat… i no dormia, estava desperta, el vaig veure! Em va agafar les mans, eren fredes, no tenia por i us asseguro que estava ven desperta, em transmetia pau. No parlava. Ho feia igual que en els somnis, ens comunicàvem telepàticament.

— No tinguis por -em va dir- com pots veure no sóc d’aquest món, fa molt de temps que alguns de nosaltres estem entre vosaltres, venim en so de pau, volem saber com sou i saber si ens acceptareu, per això només ens donem a conèixer amb persones com tu que tenen aquest desig de conèixer gent nova, per tant, si vols em pots incloure en el teu grup d’amigues i “amics”.  Segur que amb el temps podrem viure amb harmonia. Aprendreu coses bones de nosaltres que us sorprendran a la vegada que nosaltres de vosaltres. Potser vosaltres esteu més avançats amb tecnologia, arquitectura, coses manuals, però nosaltres som més “espirituals”.

Escoltem a la nostra ment, el nostre interior, podem llegir la vostra ment, no el que penseu, això no obstant si que podem saber l’estat d’ànim en què us trobeu i ensenyar-vos a viure d’una manera menys estressant de com la viviu.

Després d’aquesta trobada, ens voldreu incloure al vostre mon?

Clara Bruguera