abr 07

tortuga

JOCS DE DAUS

Apa som-hi, avui estic disposat de fer una caminada per l’entorn de casa, no em vull allunar gaire perquè ja és una mica tard i abans que sigui massa fosc vull ser a casa, per si de cas agafaré la llanterna, doncs l’entorn està poc enllumenat, ben calçat el rellotge al canell la jupa ficada, travesso la mica de jardí, hi som, caminar s’ha dit, fa una mica de fresca, surto, poso el cadenat a la porta de la cerca i el tanco.

El sol ja llepa al turo buscant refugi, faig camí cap al rierol que passa per sota d’un pontet, m’hi aturo a sobre i contemplo el rema’ns d’aigua que corre per sota mansa i on si reflecteix els arbres de la llera, és com un mirall que té vida, hi ha uns esgraons que baixo i en porten a la llera del rierol on discorre un camí, és un plaer caminar per aquest camí tan a prop de l’aigua.

Ja fosqueja, així és que caminaré una mica més fins on hi ha unes escales, poc més enllà vesc una cosa que es belluga, m’ajupo i oh!, sorpresa és una tortuga, l’agafo i la miro extasiat, que maca!, no para de bellugar les potes, crec que protesta, entenc que vol que la deixi a terra, amb cura la deixo a terra i li dic adéu amb les dues mans.

Una mica més endavant és l’escala, m’enfilo pels esgraons amunt i faig camí cap a casa, ja és quasi fosc, accelero el pas.

Ja sóc tocant la cerca de casa, vesc a terra un objecte que en crida l’atenció, encenc la llanterna i l’enfoco, és com un con o una piràmide de senyalització, però no puc dir la utilitat que pot tenir, així que el millor que puc fer és no capficar-me, uns passos més endavant és la porta de casa, obro, entro i tanco des de dins, travesso el jardí, hi ha llum a les finestres, ja sóc a casa. Ep que hi ha algú (crido) i la veu del meu nét sona cridanera –avi, avi– m’agafa de la mà i em porta a la saleta d’estar que és plena de capses i papers, tot cridant senyala uns daus grans amb un dibuix en cada cara que si un telèfon mòbil que si unes caretes (mascares) una altra un interrogant, i a la seva manera m’explica que és un joc que ha comprat la mare, i bla, bla, bla… sona una veu que diu –pare, Pere, toca rentar-se les mans, el sopar és a la taula. –Filla on és el Pep, que no ve a sopar? –Pare que no ten recordes que fa el torn de nit.? –Miro l’hora són les quatre en punt, sacsejo el rellotge, en va, no funciona, puf, quina casualitat.

F. Guardiola

Abril 4 de 2020

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress