La mare entra a l’habitació on dormien els seus fills i tot obrint els finestrals exclama:

–Amunt nois que avui és Sant Jordi! És festa grossa i hem de sortir a celebrar-la. A més per esmorzar  menjarem xocolata desfeta amb melindros, què us sembla?

–Mare, que bé!  -cridaren la Raquel i el Biel  tot llevant-se corrents del llit.

En  arribar al menjador, trobaren el seu pare llegint  el diari.

–Bon dia nois, els digué. vaig a preparar-vos  la xocolata perquè la mare també pugui llegir el diari. Em sortirà bé?

–Segur que sí, pare, segur que estarà molt bona. I després ens explicareu la història  de Sant Jordi? -va exclamar  la Raquel.

–Altra vegada? – digué en Biel-  En primer lloc no és història, es una llegenda que ja està molt passada de moda. No cal insistir-hi tant.

–T’equivoques fill, -digué la mare- les llegendes sempre neixen basades  en algun fet real, però a més aquesta està molt vigent.

–Alça, mare! No siguis exagerada, ara no hi ha dracs ni princeses per rescatar ni cavallers com Sant Jordi. Tot  això són històries medievals i res més.

–Com t’he  dit, Biel, les llegendes i mites moltes vegades estan basades en fets reals de les que nosaltres en fem metàfores.

–A més, qui t’ha dit que és una història del passat?

..Què vols dir, mare? Demana la Raquel, on veus avui un drac?

–Mireu nois, a la història de Sant Jordi, els elements bàsics no han canviat. Només ho ha fet aparentment.

–Quins elements tenim en la llegenda ? El Drac que simbolitza la força bruta, és gros i sinistre, no sap viure sense fer mal, descarregant  els seus instints. Un altre element són les noies, boniques o lletges, més grans o més petites però sempre  febles davant del drac. I el tercer element seria el cavaller Sant Jordi, sempre disposat a salvar donzelles.

–A veure fills, en el temps que ens ha tocat viure, no hi ha gent disposada a fer mal o matar a noies o dones?

–Sí, mare, els homes maltractadors dels que parlen constantment els diaris

–Doncs ells representen el drac de l’antiguitat.

–Llavors, -digué la Raquel-  quí seria avui Sant Jordi?

–La justícia, que cal suposar defensa a les dones posant al seu abast els mitjans per denunciar aquests maltractaments i algunes altres mides      semblants.

–El que no entenc  -digué en Biel- és que amb tants anys que han passat encara existeixin aquests dracs.

–És molt fàcil d’entendre -respongué el pare- . Fixeu-vos que la història sempre és igual. Drac dolent, doncs el matem. Dona feble, doncs la protegim i amb tants anys que han passat encara no ens hem donat compte de que quan volem canviar alguna cosa i les mides que prenem no serveixen, vol dir que se n’ha de buscar unes altres.

–Què vols dir pare?

–Potser ja seria hora de que eduquéssim al drac, li donéssim seguretat, empatia i coneixement dels altres, ensenyéssim a les noies a valdre’s per si mateixes i a valorar-se, i al cavaller li expliquéssim que la seva feina hauria de ser treballar  amb el drac perquè pogués canviar el seu comportament.

–Apa nois, acabeu d’esmorzar que vull anar a passejar i comprar-li al pare una rosa.

–Una rosa pel pare? Rigué en Biel, voldràs dir que te’n compri una a tú

–Perquè Biel? Al pare també li agraden molt les flors, i si no les valora tant com jo és perquè ningú li ha ensenyat a fruir de la seva olor, el seu color, la seva forma, la seva bellesa. Potser ja és hora de canviar-ho tot, no creus? De la mateixa manera que abans les dones regalaven un llibre a la parella i ara se’n compren per  tots dos.

–Vinga anem! Què hem de triar molts llibres per tots, encara que no cal comprar-los avui, podem prendre nota dels que ens agraden i alguns els comprem, altres mirem si els tenen a la biblioteca i uns altres ja els comprarem un altre dia..,

Montse Sales