El Miquel observava com el foc consumia un munt de papers que la seva mare havia posat dintre d’una paperera metàl·lica. Les flames vermelloses, grogoses i inclús blavoses, el tenien bocabadat, llavors tombant-se cap a la mare, li pregunta: mare, on va el foc quan s’apaga?

La mare tot somrient li respon: Depèn, hi ha moltes classes de foc. El que com aquest crema diferents documents que pensem que han de desaparèixer, es dilueix en un mar de cendres i segueix a l’aguait per si ha de tornar a fer flames per cremar més papers.

Tenim el foc purificador que crema males energies, angoixes i disgustos i que un cop feta la seva feina, s’eleva cap al cel tot diluint-se en l’univers. Hi ha el foc de les festes, que en forma de focs artificials, ens produeix una gran alegria i que un cop apagat volta sobre els nostres caps tot esperant que aquelles boniques sensacions ens durin molt de temps.

També tenim el foc que senten els enamorats al seu cor, i que quan s’acaba es torna invisible sobre els seus sentiments, esperant poder dipositar-se en un altre amor.

Podria enumerar-ne més, però per no fer-te llarga aquesta explicació, acabaré parlant d’un foc terrible, el foc devastador, que tant pot consumir, boscos, cases o tot el que se li posi per davant. Aquest foc és negatiu i dolent per la humanitat, així que quan s’acaba, es va introduint cap al centre de la terra on es barreja i purifica amb el foc del nucli terrestre.

Montse Sales