Per tots aquells que no heu vist aquesta pel·lícula, us recomano que ho feu, sobretot als que us agradi patir una mica. I als que sí que l’heu vist, abans de llegir el meu relat, voldria que recordéssiu la mítica seqüència de la banyera, quan un boig i sibil·lí Norman, vestit com la seva mare morta i amb un gros ganivet a la mà, aparta la cortina de la banyera on es troba Marion, tota nua banyant-se.

En mig d’una música rítmica, molt forta i inquietant, s’aparta la cortina i apareix una esperpèntica figura femenina duent un gros i afilat ganivet a la mà. L’aixeca sobre el cap de la Marion, amb la intenció de clavar-li. Ella xiscla tot el que pot, tot el que li permet la seva pròpia por. De sobte l’esperpèntica figura s’atura, tot observant el cos nu i mullat de la noia. La mira als ulls i veu que els té plens d’una por infinita.

La música terrorífica que sonava dona pas a un suau i bonic vals. Lentament,  l’agressora va traient-se tots els parracs que porta, tots els seus vestits femenins i llavors la Marion reconeix al Norman. Aquest continua desvestint-se fins a quedar nu amb el gros ganivet a la mà.

La Marion veu primer amb terror i després amb complaença, com es fica a la banyera i camina, mig relliscant per l’aigua, cap on ella està. Quan hi arriba, la mira profundament als ulls i quan es convenç que el sentiment és el mateix pels dos, llença el ganivet a terra i els dos es fonen en una dolça i fort abraçada.

La Marion és conscient que gràcies a l’esplendor del seu cos, el trauma que té el Norman, ha desaparegut i tanca els ulls en ser besada, tot pensant en els dolços temps que vindran.Ara els dos, han de pensar com desempallegar-se del promès i la germana que els busquen a l’hotel.

La pel·lícula acaba amb els protagonistes mirant el gros ganivet que està a terra, mentre es fan un somriure irònic, pervers i estremidor…

Montse Sales

juny 2022